Una mirada als "amish"

Després del brutal assassinat de cinc nenes de la comunitat "amish" de Nickel Mines, Pensilvània, a mans d'un energúmen amb escopeta (d'aquests que cada cop són més freqüents als EEUU, per culpa de lleis poc restrictives amb la pertinença d'armes de foc: gràcies senyor Charlton Heston), ha tornat a emergir l'estil de vida d'aquesta gent, un col·lectiu que propugna la humilitat i la senzillesa tot seguint les passes dels seus avantpassats suïssos anabaptistes. Si no fos perquè són pacifistes i, quan els seus fills arriben als 16 anys d'edat, tenen la possibilitat de triar entre continuar amb la tradició "amish" o "obrir-se" al món de fora, diria que tenen uns tics sectaris més que evidents. De fet, aquest article anava, en un principi, encaminat a parlar del suposat sectarisme; però, com que hi havia coses que em grinyolaven, abans d'escriure res, m'he documentat, i he de dir que he sentit una mena d'atracció cap a aquella gent. Un dels fets que m'ha impactat més és que les nenes juguen amb nines sense cara, per evitar que idolatrin ningú, ja sigui celestial o terrenal; tot i ser antiquats, missetes, que vagin en carro, vesteixin com al segle XVIII i no tinguin electricitat, internet o cotxes, estan convençuts i orgullosos de la seva manera de viure i, en cap cas això entra en contraposició amb la vida dels altres: viu i deixa viure, deu ser la seva màxima, i heus aquí la diferència amb les sectes. Potser l'amic Sònic em pot il·lustrar més sobre el tema pel bombardeig d'informacions que segurament hi ha hagut als States. De moment, em quedo amb el que he llegit sobre els "amish" i, tot i no estar d'acord amb algunes interpretacions vitals poc coherents amb la vida moderna, els respecto totalment. En definitiva, si les religions fomentessin el que propugnen els "amish", potser tindríem menys luxes però més pau al món. Una altra cosa és exagerar les sagrades escriptures fins al punt de no poder obrir portes d'entrada o sortida en dissabte, com fan alguns jueus ultraconservadors, no fos cas que en comptes d'un corrent d'aire rebessin el llamp fulminant de la divinitat. El més paradoxal d'aquest cas és que una societat pacífica i pacifista com la dels "amish" (amb molts defectes, repeteixo) ha patit la violència assassina d'un degenerat que suposadament vivia al món de la llibertat i el progrés. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.