Rubianes contra els fatxes

Estava cantat: finalment l'obra de Pepe Rubianes sobre la mort de García Lorca no es podrà veure al Teatro Español de Madrid. Després de la insistent campanya contra l'actor, instigada per l'ultra Jiménez Losantos des del seu diari internàutic "Libertad Digital" (és tan lliure que, per deixar-hi un comentari, t'has d'identificar i no val posar-hi un correu hotmail o yahoo) i, òbviament, des de la COPE. Tot plegat s'arrossega des del gener passat, quan Rubianes va dir al programa "El Club" de TV3 que "a mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás; que se metan la puta España en el puto culo a ver si les explota y se les quedan los huevos colgando en el campanario". L'actor va haver de demanar disculpes (fins i tot va anar al jutjat) i puntualitzar que no es referia a la seva Espanya oberta i solidària, sinó a la rància i tardofranquista. Quan es va saber que el Teatro Español acolliria una obra de Rubianes, va començar la pressió des dels flancs més reaccionaris espanyols: ¿com podien permetre que un home que ha tacat el nom de la pàtria actuï, ni més ni menys, que al Teatro "Ehpañol"?! Quina ofensa! Total, que això també ha tingut conseqüències polítiques i l'alcalde de Madrid, el "moderat" del PP Ruiz Gallardón, ha anunciat que al teatre de titularitat de l'ajuntament no s'hi representaria l'obra de Rubianes. No recordo res de semblant des de l'època franquista, a banda del veto de Quim Monzó a TVE per, suposadament, haver-se'n rigut de la infanta Helena al programa "Persones Humanes" de TV3. Mario Gas diu que s'ha plantejat la dimissió al capdavant del teatre Español; jo ni m'ho plantejaria: ho hauria de deixar per dignitat i per no haver pogut evitar les pessigades de la ultradreta, pequè, un cop més, ho han aconseguit. El més trist és que la paranoia franco-feixista guanyi terreny i aconsegueixi limitar la llibertat en un país on la democràcia encara està al bany maria.