El conte de l'enfadós

Diuen que la ciutadania n'està farta, dels polítics, que se sent decebuda i menystinguda per aquells que suposadament han de representar el poble de manera justa i equitativa. Hi ha una gran part de raó en aquesta queixa popular, i és que el cicle polític que es reprodueix cada quatre anys, és tot el mateix, com el conte de l'enfadós que mai no acaba. Ara uns, després els altres, i més tard els de més enllà, intenten fer-nos combregar amb rodes de molí i quan són a l'oposició destapen les incongruències del partit del govern, però quan governen, cauen en el mateix parany. Conclusió: mani qui mani, sigui quin sigui el representant del poble sobirà, les cues a la Seguretat Social continuen existint, els peatges (durs i tous) continuen escanyant les economies dels que vivim lluny de Barcelona i hi volem arribar en condicions, les pensions de viudetat i de jubilació continuen fent pena, etc. Crec, però, que la solució no és no votar, sinó anar-hi amb el cap ben alt i introduir a la urna un sobre amb un paper que hi posi: m'heu decebut (per exemple) o, com feia un amic meu, amb la foto d'una senyoreta (o senyoret) de bon veure "perquè almenys, ja que és nul, qui el computi s'alegri la vista". Tenim els polítics que ens mereixem, i això és un peix que es mossega la cua: no s'inverteix en investigació i desenvolupament ni en foment de la intel·ligència i l'educació, i, per tant, aquest greuge també repercuteix cada vegada més en la qualitat de la classe política. Adverteixo, però, que jo sí que votaré un partit polític, i serà el que em sembli menys dolent i més honest (difícil, oi?), perquè, a banda de tota la reflexió anterior, al meu parer hi ha una prioritat vital: aturar el PP.