L'aigua que baixa

Cada any, des de fa segles, hi ha aiguats on hi baixa tot. Normalment a Catalunya passa a finals d'agost i principis de setembre, i també a la primavera. La Mare Natura és sàvia, i moltes vegades precisa. Doncs no hi ha manera i, com diu el tòpic, "plouen quatre gotes i tot es col·lapsa". He anat de Blanes a Sant Joan Despí acollonit, a l'altura d'Arenys de Mar ha caigut un diluvi que el cotxe semblava un "overcraft". Era pitjor aturar-se que no pas continuar. En arribar a Barcelona, la meitat de semàfors no funcionaven, els laterals de la Diagonal estaven anegats i la policia no era enlloc. Cada any plou, cada any hi ha tormentes que s'ho enduen tot, i cada any hi ha problemes amb els semàfors (durant hores), amb les carreteres i amb la no presència policial. Si això passa cada any, ¿vol dir que és inevitable?¿que no ho podem solucionar? Seguint amb la teoria de la síndrome borreguil que ens acompanya sovint, em sembla que tot plegat és culpa de la desídia de càrrecs i subcàrrecs -sovint funcionarials-, que no els dóna la gana de fer bé la seva feina. Demà també és previst que plogui molt a Catalunya... que no ens passi res!