Comunicat de Pemi Fortuny penjat al fòrum dels Lax divendres mentre actuava a la sala La Mirona

Hola companys, ja fa uns dies que volia fer un escrit en aquest fòrum convidant-vos a compartir amb mi i amb el grup el que està sent un dels dies més importants de la meva carrera musical. La meva idea era fer-ho de la manera menys traumàtica per tothom, però la sorpresa va ser que ja ho vàreu saber tot abans del que jo tenia previst. I és que aquests tipus de notícies corren de boca en boca i sense que es pugui controlar de cap de les maneres. Per respecte a tots vosaltres, he volgut “aparèixer a casa vostra” per tal de confirmar la notícia, com ho tenia pensat i abans de fer-ho a la premsa. Avui durant el concert no he baixat al públic a la cançó “Apareix-te a casa meva”, he pujat a l'oficina de “La Mirona” per aparèixer a casa de tots els que no heu pogut assistir al que serà el “meu” últim concert amb el grup. Després de vint anys compartint escenari amb els meus companys i amb vosaltres, el públic, he decidit donar un gir radical a la meva vida per tal de poder fer tot allò que el meu cor em dicta. M’explico: A mitjans de l’any 1986 i just quan el meu grup musical de referència es dissolia, va ser quan nosaltres vàrem començar aquesta aventura amb el grup i només nosaltres sabem el que ens ha costat arribar fins aquí, rebutjant feines, fent cas omís a alguns consells dels nostres familiars (“on vas amb la guitarra, ¡au vinga baixa de la parra!”), renunciant a moltes coses i pensant el que seria millor per poder portar a terme la nostra il·lusió, poder viure del que realment ens agradava, la música. No, no són feines fàcils les que es fan amb el cor, sovint topen amb la més senzilla lògica, perquè si a mi m’agradessin més les feines lògiques potser hauria dedicat la meva vida a un altre tipus de feina, estaria pagant unes fantàstiques hipoteques, esperant a tenir el tercer fill (amb les corresponents subvencions de l'estat) i intentant buscar una estabilitat emocional en la qual no hi trobo la més senzilla lògica. Després de diferents viatges que he fet pel món al llarg de la meva vida, m’he adonat que som nosaltres mateixos els que per aquesta “lògica” encadenem la nostra existència, i que utilitzem i tenim lligat a la resta del món per poder mantenir les nostres pròpies cadenes, lligams i “privilegis”. Ara, en aquest moment, torno a tenir la necessitat d'escoltar el meu cor i continuar endavant. Em disposo a abandonar un vaixell que no s’està enfonsant, perquè aquest continuarà, i esperem que amb molta força. El que faré és pujar en un altre vaixell més gran i que pretén arribar encara més lluny, per poder contribuir a ajudar una part del 80% restant de la humanitat que malviu perquè nosaltres puguem continuar vivint amb la nostra “lògica”. Molts podeu pensar que es pot ajudar la gent sense necessitat de deixar de fer la meva feina actual, però jo m’he considerat sempre més comunicador que músic i em seria impossible poder treballar amb gent sense tenir-los a prop. En aquest moment ( i entre d’altres projectes), estic treballant en la creació d’una ràdio a Madina Junction, que és una comarca remota del nord de Sierra Leona, amb la finalitat d'impartir classes als nens que s’han de quedar a casa treballant per ajudar els pares, donar consells sanitaris per poder lluitar contra desenes de malalties i intentar poder fer que més de 135.000 persones puguin dur una vida al menys una mica més digna que la que han tingut fins ara. Sóc plenament conscient que no canviaré el món, però el meu cor serà una mica més ple només pel fet d'intentar millorar-lo. Per acabar, vull donar les meves més sinceres gràcies a tots per haver-nos recolzat en tots els nostres discos i en els nostres concerts i de fer que no pugui oblidar en tota la meva vida aquests meravellosos vint anys que he passat cantant per a vosaltres amb els Lax'n'Busto. Ostres s’està acabant la cançó! Vaig a acabar el concert.... Us estimo molt a tots i no deixeu d'escoltar els vostres cors...
Pemi Fortuny