Shshshshst!!!
Després de molts mesos, ahir vaig tornar al cinema. Vaig veure "American hustle": em va agradar, un pèl llarga i no veig per què té tantes nominacions als Oscar, però en fi, jo no en sé, de cinema, l'amic Jordi Sanuy http://jordicine.blogspot.com.es/ us pot il·luminar més que no pas jo.
El que vull fer palès en aquest post és la meva perplexitat davant diverses situations: vam pagar 9,40 euros per veure el film en una sala convencional, el cine semblava un "xiringuito" de crispetes i begudes refrescants sorolloses, malgrat els advertiments inicials van sonar dos mòbils durant la projecció i hi havia un grup de joves que no paraven de xerrar en veu alta, com si estiguessin a la sala d'estar de casa.
I el que em va sobtar més va ser que l'home que estava al meu costat i que no coneixia de res es va excusar per amonestar els que no paraven de parlar. És ben bé el món al revés: les persones ben educades han de demanar disculpes per fer complir el mínim que es demana en una sala de cine: el silenci. I, en aquest cas, la culpa no és dels polítics...
posted by Marc @ 7:47 p. m.
2 comments
2 Comments:
Tens més raó que un sant. Estem parlant d'esperit cívic de l'espectador. Mai em perdonarè el día que em vaig deixar el mòbil encès al cinema, perquè per mi això és més que sagrat, atès que sóc el primer en aixecar-me i fotre-li la bronca a qui té aquest mòbil. El cinema és un altre món, un altre escenari, una manera de ficar-se a la pel·lícula, tot i que ara tinguem més recursos tècnics tipus 3D, etc.
Totalment d'acord, Lunaro! A mi em fa molta ràbia desconcetrar-me al cine per culpa d'altri. Si volen parlar, halar o mirar el mòbil que vagin al bar!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home