Un nova realitat

I ara què? Les eleccions d'ahir van descol·locar tothom, sobretot per unes enquestes que van errar estrepitosament, i ara cadascú en fa una lectura en positiu, segons li convingui. Però, i si reflexionem? Mirem les dades fredament: el que és clar és que aquestes són les eleccions més legitimades que hi ha hagut per la històrica alta participació, que ha fregat el 70%. El que també és obvi és que la societat catalana n'està farta de pagar els plats trencats de la crisi, que és molt plural i que no està ancorada entre dos grans partits. I les eleccions d'ahir són un retrat de la maduresa i les múltiples sensibilitats del país.

Què no m’ha agradat? Que CiU no aconseguís com a mínim mantenir els diputats que ja tenia, no per res, sinó perquè la visualització del procés sobiranista (ens agradi o no) estava concentrada en Mas, i això ja està sent utilitzat pels espanyolistes per destacar el suposat fracàs d’aquest procés. Tampoc no m’ha agradat l’auge de Ciutadans, però era lògic que pugés donat el desencís dels votants del PSOE i d’altres simpatitzants unionistes que s’han mobilitzat a favor d’un discurs molt ben articulat, per què no dir-ho.

Què m’ha agradat? Que ERC ha aconseguit ser la segona força política i això voldrà dir que serà decisiva al nou govern, que el PP, malgrat pujar una mica, només és la quarta força al Parlament i que ICV-EUiA juntament amb les CUP ajudaran a consolidar una àmplia majoria a favor del procés cap a un estat propi.

Per tant: res no s’ha frenat, al contrari: el poble, més que mai, ha parlat clar; vol un referèndum en què ERC i altres forces independentistes siguin claus, vol que s’acabin les polítiques de retallades i que hi hagi una amalgama de formacions polítiques que s’uneixin per dur a terme el pas cap a l’estat propi, sense oblidar les polítiques socials i econòmiques enfocades a la ciutadania.

I no oblidem una cosa: si la traducció de les eleccions d’ahir es fes en clau de referèndum sí o no, el sí hauria guanyat de llarg: hi ha 87 diputats a favor del referèndum (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP), 74 a favor de la independència (CiU, ERC, CUP) i només 48 en contra (PSC –amb molts matisos-, PP i Ciutadans). Volem majories? Aquí les tenim. El camí no és fàcil i serà llarg, però la llavor per a una nova realitat de Catalunya ja està donant fruits, va començar l'11 de Setembre i ara inicia una nova marxa.