A l'escola, en "cristiano"

I jo em demano: al voltant de tota la polèmica per la llei Wert en general, i per la voluntat d'imposició del castellà com a llengua vehicular en concret, podríem formular diverses preguntes que trobo essencials: Què és més important, que els pares puguin decidir en quina llengua ha de ser educat el seu fill a l'aula o que aquest fill assoleixi competències qualitatives en el màxim nombre de llengües possibles? Què és més important, que "a mi hija se le hable y eduque en cristiano" o que la meva filla pugui expressar-se perfectament en català, castellà, anglès i el que convingui? Quina seria la resposta a qualsevol país desenvolupat del món? I, per reblar el clau de les qüestions: a Catalunya hi ha un sol nen que no sàpiga el castellà i no s'hi pugui expressar de manera oral i escrita? És clar que això no és el que preocupa a Wert i companyia; està més que demostrat que el model d'immersió lingüística funciona fa lustres i que els nens i nenes del nostre país tenen fins i tot més competències en castellà que alguns d'altres comunitats autònomes unilingües. Ja va quedar clar en boca del ministre que el que volen és "espanyolitzar" i polititzar ideològicament l'escola. Si seguim així, aviat hi haurà pares que es queixaran al Constitucional perquè la bata escolar no és 'rojigualda' o que demanaran que es pengi la foto del rei a l'aula; i segur que acabaran donant-los la raó, com quan amb en Franco.