No hi ha temps per pensar?

Ahir dissabte llegia aquest interessant article (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/estereotips-sexuals-discriminacio-2302860)  de l'amic Salvador Macip titulat "Estereotips sexuals i discriminació" i em va fer pensar. El cert és que, contràriament al que és habitual,  vaig tenir temps de llegir-lo amb tranquil·litat i per això em vaig aturar a pensar. No entraré en el contingut de l'article (que us recomano fervorosament llegir) sinó en el temps que dediquem a pensar allò que fem i a reflexionar sobre els nostres actes.

No és justament una constant dels periodistes i opinadors, això d'aturar-se a pensar; sempre anem amb presses, a la caça de la notícia o l'exclusiva, correm per ser els primers en dir això o allò, moltes vegades encegats per l'adrenalina de l'última hora, però aquestes presses acostumen a tenir conseqüències, no sempre positives.

Crec que hi ha notícies delicades que requereixen anàlisi, però sembla com si fer-ho fos una pèrdua de temps, com si la recerca de substància fos cosa del passat en un món d'immediatesa absoluta. Per exemple, avui es compleixen 20 anys de l'horror de les nenes d'Alcàsser, un cas que va generar el primer circ mediàtic que va explotar a les mans de l'ètica periodística espanyola.

Potser no han canviat gaires coses: encara es continua acusant persones sense proves als mitjans de comunicació (només pels indicis), hi ha secrets de sumaris semblen el "cony de la Bernarda" (amb perdó de l'expressió), perquè ho són tot menys secrets, hi ha suposats confidents interessats que intoxiquen, i no conec ningú (m'hi incloc) que en el fragor de la batalla de fets noticiables comprovi les fonts almenys tres vegades. I, el que és pitjor, si després tot el que hem abocat es demostra fals, xiulem cap a una altra banda.

Crec que hem de trobar un terme mig, una manera de fer una immersió en la transparència i ser autocrítics i autoexigents, que no sempre ho som. Si heu tingut temps d'arribar fins al final d'aquest article, penseu-hi!