La intocable i els fantasmes

Avui hi ha qui celebra el dia de la intocable, la Constitució espanyola que ha esdevingut el sostre democràtic per a una Espanya enquistada. Una Carta Magna que no es pot tocar (però bé que s'ha retocat quan ha calgut als interessats, com ara per fer content el rei o per poder entrar a Europa), i menys si ho demanen els catalans. I tot això se celebra mentre tornen els fantasmes del passat, els que relegaven el català a llengua familiar d'ús estrictament casolà i de prohibició massiva al carrer. De què han servit més de trenta anys de suposada democràcia a Espanya? Què ha garantit aquesta Constitució? El meu dret a pensar diferent i a divorciar-me d'Espanya si ho vull fer democràticament? No, és evident que no. Per tant, avui tampoc no tinc res a celebrar, i menys en un país que cada cop més batega per assolir la llibertat absoluta d'aquell pare que s'erigeix com a protector i que, en el fons, és un maltractador.