L'independentisme enfronta famílies

En un debat a La Sexta sobre l'independentisme a Catalunya en què, per cert, no hi havia cap independentista, he tornat a sentir allò de "és molt trist que aquest Nadal hi hagi hagut famílies a Catalunya que no s'han reunit per no haver d'enfrontar-se políticament". Partint de la base, és clar, que el motiu d'enfrontament és l'independentisme, no l'unionisme. Aquesta suposició es va repetint com un mantra (ara també anirem sentint a tort i a dret allò que Espanya és l'Estat més descentralitzat del món) però en cap cas s'ha posat un exemple concret. Això no és nou, hi ha think tanks treballant en aquesta direcció perquè o bé un ministre o bé un opinador saberut "coneguin casos" d'aquests despropòsits i, sense exemplificar-los, ho diuen com si res en declaracions, debats, tertúlies i entrevistes quedant-se tan amples i, el que és més greu, sense que ningú no els contradigui. També va passar amb allò d'un nen d'un pati d'escola catalana que no va poder anar al lavabo perquè no ho va demanar en català, una idea que es va anar repetint fins a fer-ne categoria exemplificadora de la malícia dels nacionalistes perifèrics. M'estranya que encara no ens hagin parlat de divorcis per culpa del sobiranisme. Molt em temo que tot plegat és fruit de l'estratègia pp-faes-psoe-upyd de marejar el personal i deixar anar tòpics que vagin fluint per excitar i escandalitzar les masses a Espanya i així poder-ho fer servir d'argument en contra de la consulta. Tots sabem que una família es pot enfrontar per moltes coses: una herència, uns cosins que no es poden veure, aquell tiet insuportable que sempre es mofa de tothom... I tots sabem que hi ha famílies amb membres independentistes i unionistes, sí, però també del PP i d'IU o del Barça i del Madrid que es poden enfrontar, però que també poden dialogar des de la discrepància. I m'atreviria a dir que, si realment una família s'estima, al final fa pinya i tot acaba amb un brindis pel diàleg i el respecte. La suposada ruptura familiar generalitzada a Catalunya que estan intentant vendre des de la meseta és un bluf inventat per aquells que sempre comparen el nazisme amb el nacionalisme català però que utilitzen la tècnica més genuïna dels nazis: repetir una mentida perquè al final sembli una veritat.