Pilotes a l'aigua

Quina vergonya, quina pena, ràbia i dolor. Quinze immigrants morts a l'aigua mentre intentaven arribar a la costa de Ceuta. Una formació d'antidisturbis de la Guàrdia Civil els esperava a l'estil Hombres de Harrilson, escopeta en mà i disparant pilotes de goma. ¿Havien de disparar-los, encara que fos a l'aigua? Què volien, que se'n tornessin nedant a les costes del Marroc? ¿Ens podem imaginar aquella gent indefensa patint el fred de l'aigua, la gana, la desesperació per haver deixat enrere la família a la recerca d'un món millor, sent rebuts a escopetades?

El director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa (recordem que és aquell que, arran de l'enfonsament del Prestige, al seu dia va assegurar que el "txapapote" no arribaria mai a la costa) diu que es querellarà contra els que difamin el bon nom del cos, i el ministre de l'Interior, Jorge/Jordi Fernández -que, com ha fet públic, creu que Déu els ajudarà a arreglar els mals del país (Espanya)-, corrobora que els agents van disparar a l'aigua: i dò, quin mal hi ha, en tot això?

Per postres ahir vaig veure el Paco Maruhenda de La Razón "Voz de Su Amo" contertuliejant; responia indignat als crítics d'aquest succés que el que ells volien era una frontera de portes obertes (Déu, el seu Déu, no vulgui que mai algun dels seus fills hagi d'emigrar desesperadament per falta de recursos i sigui rebut a canonades allà on vagi); per sort, Europa demanarà explicacions, i també fóra bo que el govern espanyol expliqués per què fa servir ganivets a les tanques de "protecció" fronterera.

Resum personal: tots aquests polítics que diuen creure fervorosament en Déu segur que van a l'infern perquè estan fent servir el seu nom en va i perquè, senyor Fernández, Marhuenda et altri: prefereixo tenir una frontera oberta als desesperats que no pas condemnar a mort els desemparats. 

I, una vegada més, aquí no dimiteix ningú, ni tan sols a causa d'aquests fets provats que, malgrat els intents de manipulació, han estat enregistrats en vídeo. Ho poso de manifest justament la setmana que un ministre alemany ha dimitit per haver filtrat públicament unes informacions policials sobre la investigació d'un altre polític (fet, crec, totalment irrellevant al costat de la gravetat del que ha passat a Ceuta); davant la realitat, el que fa el govern espanyol és la política dels ulls tancats i espolsar-se les puces. Com deia l'amic Josep Maria Francino al Facebook: com és que els de Provida no eren a les costes de Ceuta? És que un embrió espanyol val més que la vida d'un negre subsaharià? Quin fàstic!