Europa i les majories

Queda una setmana per a les eleccions catalanes i dues de les qüestions que sembla que preocupen "l'opinió pública" (un terme que sempre m'ha fet gràcia) són la presumpta expulsió de Catalunya de la Unió Europea en cas que sigui independent i les majories socials per avalar la independència.

En el primer cas, veiem que la pressió d'Espanya dóna fruits perquè ara els dirigents europeus s'afanyen a apuntar que Catalunya quedaria fora de la UE, però ho diuen amb la boca petita. A Europa no interessa fer fora Catalunya de la Unió pel que podria aportar (si en quedés fora potser acabaríem com Suïssa, per cert) i perquè una Espanya feble a l'afeblida UE, valgui la redundància, encara interessaria menys si no es comptés amb la inestimable ajuda econòmica dels catalans. I, com diu Sala i Martín, Espanya ha de passar per Catalunya a l'hora de fer negocis a Europa; què farien, doncs? Si no volen saber res dels catalans potser tampoc no podrien passar per les nostres "fronteres" i això tampoc no els convindria.

Pel que fa a les majories, és curiós com es manipulen els termes. Tota la vida he sentit que la majoria és el 50% +1, per dir alguna cosa, i ara resulta que, per fiançar un estat independent necessitaríem com a mínim el 70% de l'aprovació popular. Home, no és just i, si creiem en la Democràcia, de la mateixa manera que s'ha d'acceptar la negativa a la secessió (ni que sigui per un marge estret), també s'hauria d'acceptar la voluntat majoritària dels votants favorables a la independència sense haver d'apel·lar als riscos de fractura social que tant agraden als apocalíptics de les opcions ràncies. Europa ha d'exercir la Democràcia que predica i Espanya, també. Per cert, a banda de les clàssiques fugides d'estudi de l'estil "és un problema intern", Europa ha dit res de les paraules de Vidal Quadras sobre la intervenció militar a Catalunya? Sembla que quan cal se'ns omple la boca amb la sagrada Democràcia, però a l'hora d'exercir-la no ho tenim tan clar.