Què fan?

La pregunta és transversal: què fan a la tele? Què fan al cine? Què fan els amics? I ara toca preguntar, en plena campanya per a unes eleccions decisives, què fan els nostres polítics?...

Què fa Artur Mas? Fa bé de, com a president, voler aglutinar el sentiment d'una gran majoria del poble, però ha de ser conscient que el camí no és de parada i fonda, que el pactisme s'ha esgotat i que el voldran entabanar amb promeses que després seran engrunes de l'entrepà constitucional.

Què fa Pere Navarro? Intenta fer el que pot des del fons d'un pou en què s'hi ha mig ficat i l'han acabat d'empènyer. L'equidistància, en el seu cas, no serà fructífera mentre hi hagi aquesta manca d'un posicionament ferm i s'embolcalli d'un federalisme que sembla sortit del bagul dels records i al qual ara s'hi apunten alguns messiànics del passat.

Què fa Alícia Sánchez Camacho? Intentar espantar i empastifar. Trobo poc probable que algú que no sigui del seu partit acabi creient-se les mentides que vocifera. Aquesta martingala de màrqueting polític barat no sol donar gaires bons resultats.

Què fa Oriol Junqueras? Demanar tirar pel dret, amb la diferència d'altres candidats que ell hi posa exemples concloents i amb pàtina de voluntat didàctica. Llàstima que no hagi capitanejat una unitat independentista pel clàssic desacord entre els sectors diversos que volen l'estat propi, com passa al si del seu partit que sempre acaba amb un joc de guillotines amb l'excusa de la renovació.

Què fa Joan Herrera? Accentuar el caràcter social del seu grup, i establir ordre de prioritats. Això té molt valor, però de vegades no hi ha ordres, hi ha processos paral·lels; faria bé de valorar-ho.

Què fa Alfons López Tena? Empènyer cap amunt sense mirar enrere, s'atorga l'habilitat (intel·lectualment molt ben fonamentada) de parlar la llengua que entenen els contrincants, la de no transigir. Compte, però, amb les fogositats que de vegades s'apaguen amb gerres d'aigua freda.

Què fa Albert Rivera? Caçar vots del PP i del PSOE. Res més, i malgrat intentar fer veure que té programa, el seu tarannà és el de l'embut on van a parar els seus arguments: tots els problemes són del nacionalisme (no espanyol, és clar).

Què fan les CUP? Fan bé de voler oferir una alternativa a l'esclat sobiranista des del poble i per al poble, però potser haurien de treure's de sobre l'aire de radicalitat marginal.

Després de més d'un any sense escriure al blog, torno amb aquestes reflexions que no són ni bones ni dolentes, ni millors ni pitjors que les d'altres, ni elaborades ni insulses. Simplement, són les meves, com ho veig i com ho trobo. Reflexions sorgides del meu punt de vista personal (que no professional en què intento fer de la pluralitat la base de la meva acció). Ja sé qui votaré i qui no votaré. L'important és la implicació de tothom en un projecte comú, sigui quin sigui, i sembla que aviat bufaran aires nous per a Catalunya. Obrim-hi la porta!