BONES FESTES A TOTHOM!!!

Aimades i aimats que teniu la paciència de llegir-me de tant en tant, us desitjo el millor per aquestes festes i per l'any que encetarem aviat. Sigueu feliços!!!

Crosta sí, crosta no

Fa dies que volia escriure sobre això de la crosta nacionalista. El diputat del PSC Joan Ferran acusa TV3 de ser antigovernamental. Ho diu en nom de la llibertat d’expressió, perquè hi surt més l’oposició que el govern. Això, òbviament, és fals i es pot contraposar amb dades fefaents, però no hi entro, seria massa soporífer. D’altra banda, hi ha qui diu que TV3 és massa poc nacionalista. L’amic Víctor Alexandre n’és un abanderat, d’aquesta crítica. Uns diuen que a TV3 no es diu mai Espanya, i altres que no parem de dir Espanya en comptes d’Estat espanyol. Enmig del foc creuat hi ha els periodistes, que ens acusen de gremialistes tot sovint però que alguna cosa bona devem fer quan hi ha dos bàndols que es queixen perquè fem el que no li agrada a l'altre. Mireu, la veritat és que no cal ser retorçat per pensar en conjures nacionalistes o antinacionalistes, simplement fem la nostra feina, alguns millor, altres pitjor, però, tot acceptant les crítiques i assumint responsabilitats, val a dir que TV3 és de les televisions més plurals que hi ha al món. Entenc que tothom (tots els partits polítics, en aquest cas) la voldrien controlar, però no confonguem llibertat d’expressió amb adhesió incondicional a un o altre govern. Com diu Víctor Amela avui a La Vanguardia, la qüestió és queixar-se.

Núria Feliu a Blanes

Divendres dia 7-12-07, a les 19:30h a la Casa del poble de Blanes, faré de mestre de cerimònies en la presentació del llibre disc "Núria Feliu recita les sardanes més populars". Serà un acte amb la presència de la pròpia Feliu que recitarà sardanes, i de l'amic periodista-sardanista Quim Rutllant. En el fons, no deixarà de ser un gra de sorra en l'aportació al manteniment de la nostra dansa i folklore popular. Em fa il·lusió, sobretot perquè aprecio i admiro persones com Núria Feliu, capaces de trepitjar territori per una causa admirable com és la lluita per Catalunya. Acabo dient allò tan típic de "us hi espero!"

L'osset Mahoma

En quin merder s'ha posat la britànica Gillian Gibbons! Resulta que va decidir canviar de vida i anar a fer classes a una escola integradora del Sudan... ai làs! En un acte de bona fe democràtica, va emplaçar els nens a posar un nom a l'osset que tenien com a mascota de classe. I és clar, en un país on els nens senten el nom de Mahoma a tort i a dret, aquest va ser el nom escollit. Total, que les autoritats van empresonar la mestra per haver gosat insultar l'Islam, i ja m'imagino les cares d'estupefacció dels nens, que no deuen entendre res. Fets com aquest demostren que hi ha països que viuen immersos en plena Edat Mitjana, tan curts de mires que es preocupen del nom d'un peluix més que de la fam que passa el poble. No creieu que, fins i tot, el fet que l'osset es digués com el profeta ajudaria a introduir millor la religió islàmica als nens? I també faig la reflexió a la inversa: us imagineu si aquí, en una escola pública, posessin el nom de Crist a un peluix? La reacció, segurament, seria la contrària i hi hauria qui acusaria la professora de fer proselitisme a favor del catolicisme (això sí, no crec que l'enviessin a la presó i necessités l'indult del president per sortir-hi). Conclusió: estem pirats o què?