L'osset Mahoma
En quin merder s'ha posat la britànica Gillian Gibbons! Resulta que va decidir canviar de vida i anar a fer classes a una escola integradora del Sudan... ai làs! En un acte de bona fe democràtica, va emplaçar els nens a posar un nom a l'osset que tenien com a mascota de classe. I és clar, en un país on els nens senten el nom de Mahoma a tort i a dret, aquest va ser el nom escollit. Total, que les autoritats van empresonar la mestra per haver gosat insultar l'Islam, i ja m'imagino les cares d'estupefacció dels nens, que no deuen entendre res. Fets com aquest demostren que hi ha països que viuen immersos en plena Edat Mitjana, tan curts de mires que es preocupen del nom d'un peluix més que de la fam que passa el poble. No creieu que, fins i tot, el fet que l'osset es digués com el profeta ajudaria a introduir millor la religió islàmica als nens? I també faig la reflexió a la inversa: us imagineu si aquí, en una escola pública, posessin el nom de Crist a un peluix? La reacció, segurament, seria la contrària i hi hauria qui acusaria la professora de fer proselitisme a favor del catolicisme (això sí, no crec que l'enviessin a la presó i necessités l'indult del president per sortir-hi). Conclusió: estem pirats o què?
2 Comments:
La conclusió, el millor! Un tip de riure. Però Marc, si tu encara dubtes que "estem pirats", quina resistència tan lloable tens, després de passar cada dia escoltant el que escoltes!
Tot i això, crec que el problema és més aviat la incomprensió i la intolerància. Està molt bé que tinguin conviccions i creençes i que estiguem tots una mica pirats, però coi, que deixin que els altres es trastoquin com els vingui de gust. Vaja, dic jo.
Salut!
El problema és que després les dones islàmiques que viuen aquí se senten poc acceptades perquè duen el vel... però m'agradaria saber, com va dir molt bé el Duran Lleida, si elles podríen anar per allà baix sense vel.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home