Sergi

Eres un dels trapelles de la classe, i amb el temps, com si volguessis redimir algun pecat d'infantesa, et vas apropiar dels nostres cors; vivies apassionadament els petits plaers de la quotidianitat, sobretot des que la teva estada a Cuba et va canviar la percepció del món; t'emocionaves quan ens retrobàvem a la festa major del barri; lluitaves amb força i resolució per fer una societat més justa i feliç; et brillaven els ulls quan parlaves i la teva melena platejada et conferia un aire d'àngel-dimoni bonhomiós; i estimaves de debò, perquè això es veu, es palpa, es nota. El teu somriure també et delatava, eres pura vida per als teus fills, per a la teva companya, per als teus pares, per a la teva germana, per a tots nosaltres. De cop i volta, la carretera se t'ha endut per sempre i deixes que l'estela de la impotència i tristor ens escombri de manera brutal i irremeiable; la teva marxa ens recorda que la vida és volàtil, lamentem no poder revertir el temps i no volem resignar-nos a patir la teva mancança. Sergi, segur que allà on siguis faràs el bé, com sabies fer en aquesta vida, i et faràs estimar com t'estimàvem, com t'estimem. Descansa en pau, amic.