Marc's brain: de novembre 2015

dilluns, de novembre 23, 2015

Aquell viatge a Síria...









L'any 2001, amb l'amic Pere Mas, vam anar de viatge a Jordània, Jerusalem i Síria. Vam triar destinacions allunyades de les rutes estiuenques convencionals i puc dir que va ser de les millors experiències de la meva vida. A Jordània vam surar a la Mar Morta, vam fer arqueologia històrica a Petra i vam seguir el traç de Laurence d'Aràbia al desert de Wadi Rum; a Jerusalem vam ser testimonis de la fràgil convivència entre religions i cultures; i a Síria vam sentir com les pedres de Palmira ens parlaven, com ploraven les sínies de Hama, ens vam deixar impressionar per la fortalesa històrica del Krak dels Cavallers de l'època de les croades i vam comprovar com la gent ens feia sentir com a casa.

Síria és patrimoni de la Humanitat no tant pels vestigis de cultures mil·lenàries amenaçades per la barbàrie de l'Estat Islàmic, que també, sinó per la seva gent. Allà on anàvem, hi havia una mà estesa: en un oasi del desert ens van fer entrar en un habitatge més que humil i ens van oferir un reconfortant te per combatre la calor, una nit perduts amb el cotxe ens van intentar guiar (sense gaire èxit), i ens van facilitar l'entrada a llocs de seguretat restringida (pous petroliers i la ciutat arrasada d'Al-Quneitra). Vam conviure amb ells i vam assaborir els plats que ens oferien amb orgull, unes menges que ens delectaven el paladar amb la combinació dels sabors mediterranis i àrabs.

Tot allò que vam viure i veure a Síria ara és devastació i tragèdia, famílies destrossades i atrapades en diversos fronts, persones que ens supliquen la mà que ells ens oferir a nosaltres de manera altruista, refugiats que moren o malviuen per la incapacitat europea de donar solució a la gravetat d'aquest problema. A mi Síria i els sirians em van donar una lliçó d'humanitat extrema, espero poder-los-hi tornar d'alguna manera, tot i que em temo que, com sempre, ja fem tard.

Ens volen enfrontar

video

Al programa ".CAT" de dijous passat dia 19-11-15 vam passar un reportatge que vaig fer sobre l'opinió dels joves musulmans catalans del que està passant a París, a Síria, al món... Va ser interessant i gratificant veure aquests joves parlant sense embuts i amb total claredat sobre aquest tema que moltes vegades enfoquem d'una banda amb una òptica de ràbia al radicalisme i de l'altra amb un posat de paternalisme occidental. Aquests nois tenen clar que els terroristes ens volen enfrontar, però també que plorem amb diferents ulls depenent de qui són els morts. El reportatge és curt, tot i que la conversa va ser força més llarga. Us el deixo l'enllaç per si el voleu veure i reflexionar:

L'opinió dels joves musulmans catalans