Junqueras - Varufakis, dos savis que s'enfronten a l'establishment

Aquesta setmana al programa ".CAT" de TV3 hem viscut un d'aquells moments televisius impagables: una conversa entre Oriol Junqueras i Iannis Varufakis (que, pels que dubteu, en català s'escriu normativament com ho acabo de fer), sobre Catalunya, Europa, la vida... Diàleg, contraposició i conversa d'alta volada que demostra que el "fair play" pot esdevenir una injecció de coneixement en vena i que el "prime time" televisiu també serveix per això, a jutjar per la bona audència que vam tenir. Us el deixo per si voleu gaudir-lo, del tot recomanable!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/junqueras-i-varufakis-conversen-sobre-catalunya-i-europa/video/5557620/

75 - 40

Dijous farà 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys, l'únic president elegit democràticament afusellat pel feixisme a l'Europa del segle XX, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. Coses del destí (o no), el mateix dijous, el president Mas serà interrogat per la "Justícia" espanyola (després que hi hagin passat l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau) per haver posat les urnes el 9-N del 2014, un cas també inaudit en una democràcia moderna i europea.

D'altra banda, el 20 de novembre farà 40 anys de la mort al llit del dictador Francisco Franco. I, en l'Espanya suposadament democràtica, encara hi ha qui ho celebra, qui branda banderes amb el pollastre anticonstitucional i fundacions que reben -o rebien fins fa poc- subvencions a nom del dictador (a Alemanya tot plegat seria motiu de presó).

En canvi, les múltiples peticions per demanar que s'anul·li el judici sumaríssim fruit de la farsa franquista contra el president Companys són menystingudes i menyspreades, una vegada més, pel govern espanyol. L'orgull imperialista és genètic, al país veí, i la impunitat dels actes duts a terme durant quaranta anys de dictadura demostren, una vegada més, la feblesa democràtica d'un país on cantar "Cara al sol" és permès amb total condescendència gràcies a l'empara de la llibertat d'expressió, segons la seva lectura esbiaixada.

L'últim que va cridar Companys abans de ser assassinat va ser "Per Catalunya!!!"... Si us plau, quan marxarem? Tenim molta pressa!

Fi d'una etapa: canvi d'agulles

Avui fa una setmana que he deixat "Els Matins": dotze temporades, una llavor que s'ha anat regant, un creixement, un adéu... He passat la major part de la meva carrera periodística en un programa que naixia amb voluntat de corredor de fons i que s'ha mantingut sempre a dalt de tot amb notables índexs d'audiència i amb una consolidació total a la seva franja horària. Semblava un projecte impossible quan el vam iniciar amb el Cuní, però aquest transatlàntic que vam fer salpar el 2004 ja fa temps que va sol.

Enyoraré companys, rutines i la tensió del directe de gairebé sis hores diàries. Ara, però, sé el que vol dir fer un horari de persona (dotze anys llevant-se de matinada són molts anys), també els inconvenients que comporten les hores punta. Ara em puc permetre el luxe de llegir amb l’atenció i la pausa necessària tot allò que em serveixi d'inspiració per a la nova feina: m'he incorporat a la nova etapa del ".CAT", un programa setmanal que m'està ensenyant les altres cares del periodisme polític i social.

Agraeixo l'experiència de tantes temporades de "Matins", la gent que he conegut, els professionals que m'han guiat i les hores que hi he dedicat. Continuo amb força i il·lusió aquesta nova etapa de canvis, sempre en positiu i enfocats a un futur engrescador per a la professió i per al país. Com diu el Xavi Coral: Palanteeeee!!!