75 - 40

Dijous farà 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys, l'únic president elegit democràticament afusellat pel feixisme a l'Europa del segle XX, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. Coses del destí (o no), el mateix dijous, el president Mas serà interrogat per la "Justícia" espanyola (després que hi hagin passat l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau) per haver posat les urnes el 9-N del 2014, un cas també inaudit en una democràcia moderna i europea.

D'altra banda, el 20 de novembre farà 40 anys de la mort al llit del dictador Francisco Franco. I, en l'Espanya suposadament democràtica, encara hi ha qui ho celebra, qui branda banderes amb el pollastre anticonstitucional i fundacions que reben -o rebien fins fa poc- subvencions a nom del dictador (a Alemanya tot plegat seria motiu de presó).

En canvi, les múltiples peticions per demanar que s'anul·li el judici sumaríssim fruit de la farsa franquista contra el president Companys són menystingudes i menyspreades, una vegada més, pel govern espanyol. L'orgull imperialista és genètic, al país veí, i la impunitat dels actes duts a terme durant quaranta anys de dictadura demostren, una vegada més, la feblesa democràtica d'un país on cantar "Cara al sol" és permès amb total condescendència gràcies a l'empara de la llibertat d'expressió, segons la seva lectura esbiaixada.

L'últim que va cridar Companys abans de ser assassinat va ser "Per Catalunya!!!"... Si us plau, quan marxarem? Tenim molta pressa!