Ser "sub"

Com molts sabeu, sóc un dels subdirectors del programa "Els Matins" de TV3. No entraré massa en els detalls de la meva feina i estic encantat amb el que faig, però ja fa temps que m'he adonat d'un fet: sóc d'aquells anomenats "càrrecs intermitjos"… aaaah!!! Sona fatal, i més tenint en compte que el tòpic diu que som els mediocres, els que "ni carn ni peix", els frustrats i els incompetents.

Doncs bé, potser hi ha una mica de cert en tot plegat, o potser no. Per la meva experiència, puc dir que som dels que currem més, els que rebem per dalt i per baix, els que patim fintes d'uns i altres, els que de vegades traiem les castanyes del foc sense rebre cap compensació/felicitació i els que hem d'apagar incendis provocats per altres o apaivagar malentesos diversos.

Així doncs, aquest post és un homenatge als meus col·legues del mig que s'ho prenen seriosament i només pretén ser una catarsi personal després d'una setmana dura. Tot acceptant els meus (molts) errors i defectes, ser "sub" d'alguna cosa no és una tasca fàcil, però sempre hi ha motius per voler millorar i per motivar-se; això mentre no arribi aquell que et fum el dia enlaire… aquell que normalment és un subjugat subjecte gens subtil, subversiu, subordinat i sublimat per una subnormalitat subratllada, subsistent, substancial i subscrita a la seva pròpia substància.