Ser "sub"

Com molts sabeu, sóc un dels subdirectors del programa "Els Matins" de TV3. No entraré massa en els detalls de la meva feina i estic encantat amb el que faig, però ja fa temps que m'he adonat d'un fet: sóc d'aquells anomenats "càrrecs intermitjos"… aaaah!!! Sona fatal, i més tenint en compte que el tòpic diu que som els mediocres, els que "ni carn ni peix", els frustrats i els incompetents.

Doncs bé, potser hi ha una mica de cert en tot plegat, o potser no. Per la meva experiència, puc dir que som dels que currem més, els que rebem per dalt i per baix, els que patim fintes d'uns i altres, els que de vegades traiem les castanyes del foc sense rebre cap compensació/felicitació i els que hem d'apagar incendis provocats per altres o apaivagar malentesos diversos.

Així doncs, aquest post és un homenatge als meus col·legues del mig que s'ho prenen seriosament i només pretén ser una catarsi personal després d'una setmana dura. Tot acceptant els meus (molts) errors i defectes, ser "sub" d'alguna cosa no és una tasca fàcil, però sempre hi ha motius per voler millorar i per motivar-se; això mentre no arribi aquell que et fum el dia enlaire… aquell que normalment és un subjugat subjecte gens subtil, subversiu, subordinat i sublimat per una subnormalitat subratllada, subsistent, substancial i subscrita a la seva pròpia substància.

Més motius per marxar

Em faré soci de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Per què? Que algú en una "democràcia espanyola" en qüestioni la seva qualitat democràtica i la vulgui il·legalitzar em fa pensar que aquesta "democràcia espanyola" no és tan democràtica com hauria de ser. Recordem que l'ANC és un moviment de base transversal que sí, és independentista, però la realitat és que, tot i les seves postures independentistes legítimes, només demana una consulta per saber què volem tots/es els catalans/es i respectar-ne el resultat. Com que no se'n surten, de criminalitzar l'independentisme polític i pacífic, els intransigents ara van contra el moviment social de base, més feble a ulls dels depredadors unionistes.

Paral·lelament s'està morint Adolfo Suárez, teòricament un dels encarriladors de l'actual democràcia espanyola (incís: calia anunciar la "crònica d'una mort anunciada"? No s'hauria de fer públic quan hagés mort?); paradoxa: amb ell s'estan morint tots els agafadors democràtics que ens mantenien en aquest estat anomenat espanyol: la igualtat de drets socials, econòmics, jurídics, culturals, lingüístics i educatius. Calen més exemples per poder dir prou? Sí, dos d'anecdòtics i tristos:

D'una banda, el d'una jutge de Tenerife que treu la custòdia d'una nena a una mare pel fet d'haver anat a viure a Catalunya i no provar que el català no sigui un escull en la seva evolució: a aquells que els agraden tant les comparacions, el nazisme s'hauria quedat curt si la nena fos alemanya i el país/escola jueu/va.

D'altra banda, Shakira canta (només en l'edició de luxe del seu nou disc, no fos cas...) el "Boig per tu" en català, i a les xarxes socials ja ha rebut desenes de crítiques i insults per fer-ho. Pren-ne nota, Piqué!

Adéu, si us plau!

Anar contra el món

Rajoy ha reiterat a Mas que no podrá fer la consulta perquè no es pot lluitar contra el món i guanyar, i ha parlat de Crimea i el seu referèndum il·legal, (només falta que digui que també és inconstitucional), de la importància de la sobirania nacional, la integració, i ha desplegat el clàssic bla, bla, bla que sempre porta escrit.

És cert que contra el món no es pot guanyar, els del PP ho saben millor que ningú, com quan van intentar enganyar el planeta després de l'atemptat de l'11-M ara farà deu anys dient que era obra d'ETA, just quan arreu del món ja es parlava d'un atemptat d'Al Qaeda.

Aquí no volem lluitar contra el món, ni contra Europa, ni contra Espanya, ni contra ningú. Aquí volem votar, un dret reconegut en totes les democràcies mundials (sembla mentida que clagui recordar-ho, oi?). I aquest dret sí que el volem guanyar perquè és inherent a aquest món que reivindica el president espanyol. Una llei que impedeixi aquest dret, ho sento, però no la considero democràtica. Potser són ells que no són d'eixe món.