La Marató de les nostres vides

Dir que La Marató de TV3 és un  acte de solidaritat popular intrínsec a les nostres vides no és cap novetat, però no puc deixar de dedicar aquestes línies a les persones que lluiten contra el càncer, en la seva pròpia pell o investigant-ne les cures, i també als milers de voluntaris, periodistes i tècnics que fan possible que un programa com aquest hagi esdevingut un clàssic prenadalenc. I, òbviament, etzibo un pebrot contra els governs que prioritzen rescats bancaris a l'ajuda pressupostària en investigació mèdica i en talent investigador. Queda ben clar que el futur ens l'hem de llaurar des de la base, i La Marató de TV3 és la prova que sabem bé quin futur volem.

La intocable i els fantasmes

Avui hi ha qui celebra el dia de la intocable, la Constitució espanyola que ha esdevingut el sostre democràtic per a una Espanya enquistada. Una Carta Magna que no es pot tocar (però bé que s'ha retocat quan ha calgut als interessats, com ara per fer content el rei o per poder entrar a Europa), i menys si ho demanen els catalans. I tot això se celebra mentre tornen els fantasmes del passat, els que relegaven el català a llengua familiar d'ús estrictament casolà i de prohibició massiva al carrer. De què han servit més de trenta anys de suposada democràcia a Espanya? Què ha garantit aquesta Constitució? El meu dret a pensar diferent i a divorciar-me d'Espanya si ho vull fer democràticament? No, és evident que no. Per tant, avui tampoc no tinc res a celebrar, i menys en un país que cada cop més batega per assolir la llibertat absoluta d'aquell pare que s'erigeix com a protector i que, en el fons, és un maltractador.

Refer ponts amb el PP?

Que alguns sectors de CiU, perdó, d'Unió, es plantegin reorientar el seu discurs i refer ponts amb el PP vol dir tornar a pactar amb els que s'han aprofitat del discurs de la por per guanyar vots i intentar evitar, no ja la independència, sinó la possibilitat de plantejar-s'ho i votar-ho (òbviament, no se n'han sortit). Vol dir tornar a fer la gara-gara a aquells que diuen que Europa no ens voldrà si no formem part d'Espanya, els que amenacen que els avis no cobrarien pensions si fóssim independents, els que asseguren que cal espanyolitzar els nens catalans, els que veuen el català com una llengua de segona i que menystenen tot el que no sigui "rojigualdo". Cal refer alguna cosa, amb tots aquests?