Coses que no entenc (I)

S’ha parlat abastament de la manifestació de Barcelona contra la guerra en què un energumen va brandar una pistola de joguina: que si el conseller Saura no hi hauria d’haver anat (també ho crec jo), que si va ser una manifestació antiisraeliana, que si Israel té dret a defensar-se, i, en el fons, la conclusió d’uns és que hi ha antisemitisme a Catalunya; no ho crec, és més, tinc la sensació que hi ha més fòbia a l’àrab que a d’altres cultures.
Però, i la guerra? Per què aquest interès en desviar l’atenció inventant-se un suposat conat de conflicte diplomàtic quan mentrestant s’està duent a terme una incursió bèl·lica indiscriminada en què moren centenars de persones? Crec que un poble que ha patit tant històricament i que es vanta de ser l’única democràcia del Pròxim Orient també hauria de fer autocrítica. No es pot concebre que morin tants nens innocents amb el pretext de la defensa pròpia. I no val allò de “si no estàs amb mi, estàs en contra meva”, això no és ser antiisraelià ni proHamas, simplement és dir prou a l’abús d’un exèrcit arrasador instigat per un govern concret que l’únic que haurà aconseguit serà sembrar més odi; és inconcebible també que persones amb tendència proisraeliana que no han donat suport a cap acció violenta hagin rebut amenaces de mort. I patètic que la comunitat internacional no hagi fet valer la seva veu per condemnar la matança sagnant de civils i no hagi pogut aturar l’extremisme de Hamas. No entenc què ens passa, i és trist i decebedor.