Coses que no entenc (I)
Però, i la guerra? Per què aquest interès en desviar l’atenció inventant-se un suposat conat de conflicte diplomàtic quan mentrestant s’està duent a terme una incursió bèl·lica indiscriminada en què moren centenars de persones? Crec que un poble que ha patit tant històricament i que es vanta de ser l’única democràcia del Pròxim Orient també hauria de fer autocrítica. No es pot concebre que morin tants nens innocents amb el pretext de la defensa pròpia. I no val allò de “si no estàs amb mi, estàs en contra meva”, això no és ser antiisraelià ni proHamas, simplement és dir prou a l’abús d’un exèrcit arrasador instigat per un govern concret que l’únic que haurà aconseguit serà sembrar més odi; és inconcebible també que persones amb tendència proisraeliana que no han donat suport a cap acció violenta hagin rebut amenaces de mort. I patètic que la comunitat internacional no hagi fet valer la seva veu per condemnar la matança sagnant de civils i no hagi pogut aturar l’extremisme de Hamas. No entenc què ens passa, i és trist i decebedor.
2 Comments:
Calen més punts de vista objectius com el teu, aquest és el problema. I no és fàcil de solucionar.
Doncs jo penso que es parla poc del suport popular que va tenir aquesta mini-guerra dins d'Israel. Segons he llegit gairebé el 90% de la població d'Israel hi estava d'acord... potser nosaltres hauríem d'intentar entendre totes les parts i no només el més dèbil. Hi ha cop que "dèbil" deixa de ser-ho quan et fa xantatge emocional.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home