Els Pets a Besalú

Els Pets tornen enfilar carretera i manta. Ahir, a la meravellosa vila de Besalú, van començar la gira "Els Pets fan Bondia", en la qual canten totes les cançons del Bondia per celebrar l'11è aniversari de l'aparició de l'exitós disc. És un concert que té mitja part "per poder anar a pixar i adquirir una cervesa" en el qual s'ha tornat a cuidar molt l'escenografia i, sobretot en la segona part, hi ha hagut gran profusió de projeccions diverses (ho veieu a la foto de dalt que m'ha cedit RGB Management -Foto: Álvaro Sanz Dzero-). S'ha pogut constatar la constant renovació de seguidors del grup, els més joves dels quals segurament no havien vist mai els de Constantí interpretant algunes de les cançons més antigues. Així doncs, ja no hi ha excusa per a aquells nostàlgics que no van de gira perquè no se saben les noves cançons. Els Pets interpreten més cançons d'abans que d'ara, o sigui que calceu-vos unes bones sabatilles i a ballar!

Xavier Benguerel, reeditat

Aquest vespre he assistit a la presentació de la reedició del llibre "Memòries, 1905-1940" de Xavier Benguerel, organitzat per l'editorial L'Avenç i la llibreria Etcètera del Poblenou. Érem pocs assistents a Can Felipa, però la sessió ha estat prou interessant perquè s'ha desgranat de manera condensada la figura de l'escriptor poblenoví. La professora Maria Campillo de la UAB n'ha fet un retrat memorable, i l'editor Josep Maria Muñoz ha emmarcat el personatge i el seu temps. Xavier Benguerel fill, compositor de grans peces musicals contemporànies, també hi ha participat i ha aportat la nota més íntima del seu pare.
És la primera vegada que escric al blog sobre Xavier Benguerel, un autor que admiro i que he resseguit tant literàriament com en el traç del seu viatge a l'exili xilè, en el qual va deixar obres que encara es poden consultar al Centre Català de Santiago.
Aquesta iniciativa d'avui és de curt abast, però per a mi ha estat important perquè he retrobat el plaer literari benguerelià i he pogut rememorar la seva descripció de situacions quotidianes i d'emplaçaments que la meva àvia ja m'havia relatat; però també m'he adonat, amb tristesa, que un dels autors més sòlids de la literatura catalana, no té reeditades moltes de les seves obres mestres, com el Premi Planeta "Icària, Icària", del 1974.
Per això són ben rebudes aquestes iniciatives com la de l'editorial L'Avenç, els editors de la qual he conegut i animat a reeditar la segona part de les memòries de Benguerel, que també està descatalogada. També he intercanviat paraules amb el fill, i hem quedat que mantindríem el contacte, tant per saber més coses del seu pare com per aprofundir en la seva música.
Vivim en l'era d'internet i ara tothom s'aventura a escriure blogs (jo mateix), llibres i material divers, però costa trobar una persona apassionada amb l'ofici d'escriure que hagi traslladat tan bé i tan planerament les vivències d'una època que no ens és tan llunyana. Us recomano descobrir, si no el coneixeu, el gran escriptor que va ser Xavier Benguerel; i podeu començar per la primera part de les seves "Memòries". Cliqueu el títol d'aquest post per aconseguir més informació.