En defensa de Moritz

Quan va reaparèixer la Moritz al mercat, la vaig tastar i la vaig trobar deliciosa. Té un punt de dolçor amarga que li confereix una caractrística diferencial. M'hi vaig aficionar de seguida i, de mica en mica, ja la podies demanar a bars i restaurants. Un altre element distintiu és que està etiquetada només en català; crec que és la primera empresa de caràcter nacional que ho fa amb normalitat i sense estridències. Ara, però, hem de sortir en defensa una altra vegada dels atacs de la "brunete mediàtica" que acusa els responsables d'aquesta empresa d'arrels profundament barcelonines de donar suport i finançar la Plataforma per la Llengua, que, per aquells cavernícoles, no deixen de ser uns terroristes. Espero que el PP i Ciutadans, tan favorables a la llibertat d'empresa, surtin a defensar la cervesera Moritz, però ja ens podem imaginar que això és fer volar coloms. Heus aquí un altre exemple del perquè paga la pena deixar córrer el llast espanyol; divorciem-nos, busquem advocat i brindem amb una Moritz ben gelada!

Ja el tinc!

Dissabte vaig adquirir el llibre i ahir el vaig començar a llegir. "El rei del món" del bon amic Salvador Macip, promet molt. De moment l'acció està assegurada i em quedo amb la imatge d'una "megaexplosió" a l'inici que ja et fa sentir la tensió continguda des del primer moment -amb un element de titani que em remet al passat mugronil de la novel·la "Mugrons de Titani"-. Un bon regal de Nadal, sens dubte, i un bon comiat de Manhattan per part de l'amic Macip que, just ara que exerceix la paternitat, també es planteja nous reptes professionals. Sort en tots els aspectes!

Notes de sexe

Hi ha moments d'intimitat que requereixen d'una cançó adequada. Aquí teniu una partitura que pot servir de base a un bon àpat sexual, hehehe

Club de fans d'Isabel Teruel

Isabel Teruel existeix, certament. És la recentment destituïda portaveu del PSOE a les Corts de l'Aragó. Li han retirat el càrrec no perquè hagi insultat ningú, sinó perquè poter era massa naïf en exposar la seva opinió. Doncs jo, què voleu que us digui, acostumat a les frases fetes buides de contingut, retòriques de mena, pomposes i gradiloqüents, prefereixo una portaveu més propera que digui les coses de cor i com les sent, encara que no sigui amb paraules extretes d'un manual político-lingüístic. Per tant, proposo crear el Club de fans d'Isabel Teruel perquè la restitueixin en el càrrec.