La meva feina vista per la Moliner

La bona amiga Empar Moliner em dedica un amable article al diari El País (aparegut el dijous 27-9-07) on retrata la feina que faig des de fa anys amb el Cuní. És el millor retrat que m'han fet mai i el podeu llegir en dues parts (clicant a les imatges) perquè no m'hi cabia sencer a l'escàner. Gràcies, Moliner!

Ja hi tornem a ser, els del Mundo, la Cope i Libertad Digital (és a dir, els dos que maneguen el cotarro mediàtic de la ultradreta -Jiménez Losantos i Pedro J. Ramírez) tornen a l'atac croat contra Catalunya. Avui he sentit com en Federico deia que, contràriament al que va llegir ahir el rei a Girona, Catalunya no és terra hospitalària perquè fa anys que no hi vol venir ningú a viure. Posava com a exemple aquesta falsa polèmica que als patis de les escoles catalanes es perseguirà els alumnes que parlin en castellà. Si no fos perquè hi ha qui s'ho creu i qui en farà bandera electoral, la simple afirmació faria riure, és ridícul i ho saben. Es nota que hem entrat en precampanya electoral i que les sangoneres treuran el que sigui per fer pujar el PP, ni que sigui a costa de l'enfrontament i la mentida. I a tot això, on és Déu i la Conferència Episcopal propietària de la COPE? Crec que el fuet fustigador de Nostre Senyor no ha tocat encara aquestes males persones que utilitzen el nom de Déu en va.

Les variants de "Jo vull ser rei"

Els que em coneixeu bé sabeu que tinc un vici inel·ludible en una nit de copes: anar a un karaoke i interpretar (amb una performance acurada) la cançó "Jo vull ser rei" dels Pets -l'única del grup que hi ha als karaokes convencionals-. És un acte freakie, ja ho sé, però què hi voleu que hi faci... Val a dir que hi ha un karaoke on em posen la catifa vermella quan em veuen un cop l'any aproximadament. Doncs bé, en la línia d'aquesta performance que executo (i que serveix per fer quota de català i desentumir la nyonyeria de les cançons fleuma dels karaoke, cosa que generalment és ben rebuda) he trobat aquest vídeo que encaixa a la perfecció amb el que jo faig a l'escenari. És d'un tal Bachi i ho he extret del bloc "Lectura obligatòria". Sublim!