La credibilitat de la informació
Uf, sona fatal, és un títol amb gens de ganxo. Prometo que no filosofaré massa. Partint de la base que la informació no és objectiva (en tot cas és plural, però no objectiva, perquè només pel fet d'estar interpretada o transcrita per un periodista ja ha passat un filtre personal), he de dir que podem tenir uns mitjans de comunicació més o menys creïbles, amb molts defectes i mancances, però on s'hi detecta una feina professional important. No vol dir que siguin els telenotícies més vistos, els ràdio-informatius més escoltats o els diaris més llegits, perquè últimament es tendeix a la informació-show, però sí els que tenen més acceptació quant a veracitat. Ara bé, un dels problemes que detecto com a professional de la informació és que últimament hi ha una tendència a magnificar, potenciar i donar credibilitat a informacions que sorgeixen de blogs personals o col·lectius, així com de webs de suposats informadors "independents" (una altra fal·làcia). Quan aquests apunten i proclamen a tot vent que denuncien una estafa, un complot, una conxorxa o ens remeten a una informació "confidencial" -per la qual normalment s'ha de pagar-, agafem-nos fort, perquè en la majoria de casos converteixen un rumor en notícia. Sense contrastar ni corroborar la informació, es llancen a publicar coses que els vénen de fonts poc fiables, possiblement molt marcades políticament o per interessos determinats. Cal anar amb molt de compte, perquè aleshores, els periodistes que intentem fer la nostra feina de la manera més escrupolosa possible, ens vénen aquestes garrotades informatives que estan generades per crear divisió, un estat d'opinió contrari o favorable a algú, o per simplement tocar els collons. I, si després es demostra que el que han deixat anar és mentida, mai ningú no els obliga a rectificar, perquè s'emparen amb allò de la "llibertat d'expressió". Alerta perquè aquesta pràctica l'he detectada tant en webs i blogs de la dreta pura i dura, com de l'esquerra suposadament progressista i fins i tot independentista. Repeteixo: la informació no és objectiva, però, afegeixo, la mentida en cap cas no és informació.
posted by Marc @ 3:58 p. m.
6 comments
6 Comments:
Molt ben dit.
Els periodistes teniu la difícil tasca de ser neutrals, per a poder així transmetre la informació de què ha passat realment. Després, cadascú que en pensi el que vulgui i que en faci juicis morals, si vol.
Però pensa que hi ha gent que vol sentir o llegir una informació determinada, que es creu allò que vol creure(perquè són fatxes o del Barça o del que sigui), de manera que llavors el problema és que part del públic és parcial i vol un producte parcial (El Mundo, La Razón, algunes seccions de l'Sport, tú ho saps millor que jo).
Si el públic fós neutral i busqués la veritat, els "shows" es cremarien ells solets.
David
Diarreamental
Com a blogger, considero que es diuen moltes 'chuminades' a Internet. Estem davant d'un mitjà de comunicació que dona unes possibilitats brutals de llibertat d'expressió però que té un rerafons perillós pel que fa a la veracitat de certes informacions. Jo, com a blogger, he hagut de demanar disculpes alguna vegada i tot.
Per cert, gràcies, Marc, per llegir el meu blog.
També faig un esment especial (en un post més abaix) a la Mariona Bassa, una altra idolatrada informadora, excelsa persona, guapíssima senyora.
Diarreamental
Tens tota la raó. Molta gent a aquesta "informació" provinent de detrminats mitjans li dona un valor molt relatiu i sap distingir una informació creible, provinent de professionals i mitjans seriosos de tota aquesta morralla. A més, sovint es veu clarament que són blogs creats pels partits i per tant ja saps quin és el joc. Però és cert que molta altra gent no sap "filtrar" i s'ho traga tot. I aquesta pseudo-informació es transmet ràpidament, perquè sovint és molt llaminera. Després hi ha els diaris digitals d'infimíssima qualitat com l'e-notícies que es dediquen a transcriure literalment les noticies de la premsa i a publicar totes les parides que els arriben.
Poca broma amb el poder dels bloggers. El que esteu veient és només, amb efectes endarrerits, com sempre, el que passa als Estats Units. Els bloggers de dretes i d'esquerres han aconseguit destapar "escàdols", humiliar polítics i enaltir als núvols candidats sense possibilitats. Cert que no han de seguir cap mena de codi ètic periodístic ni tan sols dir la veritat si no volen, però força en tindran mentre tinguin tants o més lectors qeu els medis tradicionals. Hem d'acceptar els nous temps que corren...
Dos exemples extrems: LibertadDigital y ElPlural. Aquest tipus de periodisme no hauria d'estar permès. Ni en un extrem ni en l'altre. Espanya està tan dividida per la meitat que es ven més sent un farsant que sent objectiu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home