Interessant article de Pep Blay a l'Avui d'avui

Música en català que sona diferent
L'article de Laura Crespo a La Vanguardia digital La mala salut del rock català ha aixecat polseguera entre els internautes. També hi han dit la seva Gerard Quintana, Marina Rossell i Titot, capitostos discogràfics com Joan Carles Doval de Picap i periodistes com Marc Pérez i Quim Vilarnau. La polèmica ha arribat tan lluny que l'Empar Moliner ha respost amb contundència des d'El País (Qué chupi es opinar sobre el rock català) a les afirmacions de Crespo. La periodista considera vigent el tòpic que "el denominado 'rock català' (de hecho, de rock tiene poco) es repetitivo y basado en los mismos acordes de guitarra rasgados con un ritmo que ya nos es familiar de tan usado. Nadie arriesga, y en la radio siempre se escuchan a los mismos grupos tocando el mismo estilo"; o que "hace tiempo que me aburre escuchar música en catalán"; o que la versió que els Whiskin's han publicat de Depeche Mode és "un pobre recurso, síntoma de falta de creatividad y de ser escasamente originales o, pensando peor, tener ganas de ganar una subvención de manera fácil y rápida. Aunque en esto último espero equivocarme". Doncs sí que està equivocada: és una gravació que els va encarregar La Marató de TV3, que és qui tria, a més dels intèrprets, els temes que s'han de versionar en el Disc de la Marató. Ja se n'han venut més de 100.000 còpies i els ingressos estan destinats a la investigació de les malalties lligades al dolor crònic. Res més lluny d'una subvenció, oi?
Us recomano el concert que el segell Bankrobber organitza demà a la sala Apolo per comprovar que la música en català pot sonar bé i molt diferent. Hi actuen Guillamino, Sanjosex, Mazoni i El Chico con la Espina en el Costado. És gratis!
Pep Blay