... i el nen va morir.
Així de trist i cru. Em remeto a l'article anterior per fer-vos saber el final tràgic de la història. Mentre finalment el consolat espanyol a Lima va autoritzar el pare i la germana del nen malalt terminal a viatjar a Barcelona, l'infant va morir ahir. Pare i germana ja eren a l'avió i ho han sabut així que han arribat. Per qüestió d'hores, no s'han pogut acomiadar del nen, ni ell de tots els seus familiars més directes que tant reclamava abans d'aclucar els ulls definitivament. Sembla una història pel·liculera, però és real, i no hi ha un final feliç. La pregunta segueix sense resposta: qui n'assumirà la responsabilitat? Suposo que mai ningú no s'atrevirà a afrontar aquesta pregunta. Almenys espero que la diplomàcia, tan preocupada perquè aquesta família peruana no es quedi a Catalunya, també es preocupi de fer-se càrrec de la repatriació del cos del nen.
2 Comments:
Hola Marc, sóc el Dani The Last.
El que expliques és realment trist, aquesta burocràcia tercermundista no té ànima. Segur que el cònsul hagués bellugat el cul més ràpid si s'hagués tractat d'alguna ofensa a España, però un nen que es mor?
D'això que dius en l'anterior post de la típica prepotència de l'imperialista decadent en parlo en el darrer post del meu blog, però respecte a d'altres circumstàncies menys dramàtiques, per sort. Si vols pots fer-hi una ullada.
Una abraçada molt forta. Et trucaré, tinc notícies per donar-te.
No faré més posts sobre aquest cas, però encara hi ha més coses: el consolat peruà de Barcelona NO ES FARÀ CÀRREC de la repatriació del cos del nen, malgrat haver-ho promès. Finalment, l'Hospital de Sant Joan de Déu pagarà les despeses per cansament i impotència.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home