Acer o no acer, aquesta és la qüestió
Piticlín piticlín, hola bon dia // no le entiendo, en castellano, por favor // hola buenos días, hace un mes se llevaron mi ordenador portátil para repararlo (era nuevo y ya no funcionaba bien) y, hace aproximadamente dos semanas, al no tener notícias del tema, llamé y me dijeron que el equipo constaba como recibido, pero lo habían perdido... Y así hasta hoy, y nadie me sabe decir nada, sólo que haga una reclamación vía fax, que ya hice (perdiendo el tiempo y sin respuesta alguna, cómo no), pero nada más. Qué me puede decir? // No sé señor, le doy un número de fax y... // no, no, si ya hice la reclamación vía fax sin respuesta, como le comenté; páseme con un supervisor! // pues yo solo puedo tomar nota y no le puedo pasar con nadie...Aquesta trucada s'ha repetit (amb tons de veu diversos per la meva part) fins a cinc vegades, sense cap resposta coherent; cada vegada que truco, m'he d'esperar 48 hores per confirmar si m'han perdut l'ordinador o per saber què collons passa, i la mateixa resposta s'eternitza.
És un exemple més de com funcionen les coses a Espanya: una botiga et ven un aparell que al cap de poc deixa de funcionar, la botiga et diu que truquis al servei de reparació de la marca directament per estalviar temps (tot i que tenen l'obligació d'encarregar-se'n, donat que ells el van vendre) i així se'n renten les mans; l'empresa, ACER Ibérica (machos, ells), en aquest cas, han perdut el meu ordinador portàtil i, tot i que m'ho diuen per telèfon, hem d'esperar la confirmació del tècnic per veure si algun any me'l troben i el reparen, me'n donen un de nou o em tornen els calés. A més, les operadores/operadors que t'atenen són un autèntic frontó, una plantilla de llatinoamericans -segurament mal pagats- que no entenen el català (seria oferir un servei massa car, és clar) i als quals se'ls en fum la teva situació.
Tot plegat és el respecte que es té al consumidor en aquesta contrada del món. No sé si aquests serveis funcionen igual a Djibuti, però potser van millor i tot! L'únic que sé és que jo ja acumulo diverses reclamacions per escrit (Gas Natural, Telefònica, Jazztel, la Guàrdia Urbana, Acer, etc) que m'han fet perdre molt, molt, moltíssim temps. I encara que al final tinguis raó i aconsegueixis que te la donin... ¿de què serveix si el mal ja està fet i la pèrdua de temps no te la repara ningú?
posted by Marc @ 11:51 a. m.
5 comments
5 Comments:
Acer, m'ho apunto. No els penso comprar cap producte. Per cutres, per prepotents, per ser incapaços d'atendre els clients en català i per fer uns ordinadors tant merdosos. Cal fer públics aquests casos.
Les empreses que es diuen nosequè ibérica em fan molta ràbia, és quasi tant hortera com les empreses que es diuen nosequè 2000 (però amb una mica més de visió de futur, tot s'ha de dir).
Jo crec que fas bé, Marc, cal reclamar fins al final. Si tothom fes com tu segur que les coses anirien d'una altra manera, però la gent, per ignorància o mandra, acaba tragant. El pitjor són els casos de les grans companyies que, a més, estan en situació de monopoli, perquè no et pots permetre ni tan sols l'opció de canviar de proveïdor.
En el proper comentari, un apunt més jurídic. Deformació professional.
La Llei de Garanties en la venda de béns de consum estableix que en el cas que el producte s'espatlli o no respongui a les característiques anunciades, el consumidor pot optar entre dirigir-se al venedor o al fabricant i també pot optar entre exigir la reparació del bé o la seva substitució, tret que això resulti impossible o desproporcionat (en aquest cas el consumidor pot optar per una rebaixa o la devolució del preu).
Si el problema ha aparegut en els sis mesos després de la compra del producte, el venedor n'ha de fer efectiva la garantia, ja que en aquest període de temps es dóna per fet que el problema ve de fàbrica.
Per tant, sempre que es pugui, cal reclamar al venedor (ell, com en aquest cas, sempre intentarà treure's el marró de sobre, amb excuses com les que et van donar). És un peix més petit i, com que té un establiment obert, ha de donar la cara, no com aquestes grans empreses que és impossible parlar amb ningú que no sigui el desgraciat del teleoperador, et fots d'hòsties contra un mur i ets uns formiga davant d'un elefant. Amb el venedor tens més capacitat de pressió.
A més, quan fa poc que has comprat el producte, sempre és millor demanar-ne la substitució en comptes de la reparació.
Gràcies per la informació. El millor de tot és que ja coneixia de pe a pa la Llei de Garanties (tant pels casos particulars com els molts que tractem al programa), i va i a la primera de canvi caic al parany. L'hauria d'haver deixat a la botiga, l'ordinador, però bé, seguiré informant i pressionant. Salut!
No sé si et servirà de consol, però totes les marques fan cagades semblants. Ho sé perquè tinc una botiga d'ordinadors. Personalment crec que és feina del venedor el tramitar la reparació perquè pot fer una mica més de pressió sobre la casa, el majorista i la mare que els ha parit.
En la categoria de possibles consols, deixa que et digui que als Estats Units les coses no són gaire pitjors. Els serveis de "atenció" al públic, fins i tot de les empreses més grans i solvents, són especialistes en treure's el marró de sobre. Es impossible aconseguir res d'ells. Posen a trinxeres gent amb un cocient intel·lectual minúscul amb els qui és impossible raonar. Entren en un "loop" i d'allà no els treus, per molt qeu demais passar al següent nivell. Es desesperant i et fa perdre un munt de temps. Ja veus, a tot arreu és el mateix...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home