Renfe, aeroport del Prat, AVE, incompliment de l'Estatut...

I encara volem ser espanyols? Quin sentit té conviure amb els que ens menystenen contínuament? El govern espanyol no només ha de demanar disculpes pels problemes de Renfe sinó que ha d'actuar amb inversions ràpides i concretes, ha de cedir la gestió del Prat a la Generalitat, ha de prioritzar les obres eternes de l'AVE que no acaben mai, i ha de respectar escrupulosament l'Estatut de mínims que vam aprovar. Altrament, els catalans perpetrarem aquella màxima de "cornuts i pagar el beure". És evident que som un llast pesat per a Espanya. Doncs no en parlem més, ens separem i tan amics. Per què hi ha tanta por? Som incapaços de fer-ho pacíficament? Aposto per la via del diàleg adult sense rancúnies ni prejudicis. Crec que és hora de plantejar-ho seriosament.

iCat fm

Fa relativament poc que he descobert l'emissora iCat fm que emet tant via hertziana com per internet. És la que ocupa el dial que abans corresponia a la malaguanyada Catalunya Cultura (ja es veia que una ràdio amb aquest nom, en aquest país, estava destinada al fracàs) i que, per cert, està de campanya promocional televisiva amb l'actor Bruno Oro, el que fa diversos papers a Polònia. He de dir que estic gratament sorprès, primer per la qualitat de la música que hi podem escoltar, perquè les píndoles informatives no es fan pesades i perquè, si estàs connectat a internet i vols saber més coses sobre l'artista que està sonant, t'ofereixen un ampli ventall de possibilitats, des de la caràtula del CD que apareix a tota pantalla, a les lletres de les cançons i diversos links del cantant o grup en qüestió. I crec que per primer cop, la música en català hi apareix desacomplexadament juntament amb d'altres èxits diversos, cosa que et permet estar al dia de la música que es fa actualment arreu. Direu que acabo de descobrir la sopa d'all, però el cert és que, malgrat que després les xifres d'audiència són les que manen i si no va bé hi haurà els de sempre disposats a carregar-s'ho tot de dalt a baix, val a dir que, una vegada més, ens hem situat a nivell mundial pel que fa a aquest nou concepte de ràdio. Feu-ne la prova: www.icatfm.cat. Ah, i que consti que no tinc cap interès en fer publicitat gratuïta, simplement que m'he sentit recomfortat en veure que encara hi ha trempera per intentar impulsar projectes creatius i ben fets. Felicitats als responsables diversos!

Il·lusió compartida

Estem tan empesos per la voràgine de la feina, l’estrès, les compres, l’anar i venir d’enlloc, que quan et donen la notícia que algú espera un fill, t’atures i penses que paga la pena gaudir de la bona nova. Hi ha moments intensos que augmenten de potència si es poden compartir, i per això agraeixo la Iolanda i el Salva pel petit moment de felicitat que hem tingut quan ens han anunciat l’esdeveniment que marcarà la seva vida futura i ens han fet partícips de la seva il·lusió. Molta sort!

Catalana de l'Any

Neus Català ha estat proclamada Catalana de l'Any 2006, segons els espectadors/es dels Matins a TV3 i els lectors/es d'El Periódico. Hi havia moltes candidatures, i totes s'ho mereixien, però que la gent hagi reconegut una persona que ha tingut una trajectòria humil però intensa, i que ha tingut el valor de salvar 182 criatures de la Guerra Civil i que alhora hagi patit els horrors del camp nazi de Ravensbrük, diu molt a favor del nostra poble, i més quan ara hi ha corrents que es centren en el negacionisme històric (tant del nazisme com del franquisme). Un petó ben fort per a aquesta lluitadora de 91 anys. Per cert, que la gala d'entrega del premi dirigida pel Cuní i en la qual hi vaig participar, va reunir una mitjana de 550.000 espectadors a TV3, tot un rècord.