Bon Nadal!!!

Estimats lectors i lectores del meu blog, us desitjo molta felicitat, no només per aquestes festes sinó per tot l'any que ha de venir i que hem d'afrontar amb energia i valentia. Que passeu uns bons dies de recolliment i festa, i que gaudiu dels petits plaers del Nadal. Bones Festes!!!

L'auto-odi dels catalans

Està bé això de tenir un blog personal per expressar les teves dèries, fílies i fòbies; tot això que ens estalviem en pseudo-psicòlegs i psiquiatres. Un cop dit això, vull explicar una cosa que em va passar ahir i que posa de manifest que tenim l'autoestima baixa com a poble i som poc conscients de la nostra vàlua en molts sentits, sobretot en l'àmbit cultural. Vaig anar a la Fnac de Diagonal Mar i volia comprar el disc de grans èxits de Lax'n'Busto, que inclou el dvd amb el reportatge que els vaig fer per TVC. No el tenien i en canvi, a la secció de música catalana, sí que hi havia desenes de l'anterior disc "Amb tu" -crec que els havien tret del magatzem, com un "saldo" però a preu d'or-. Vaig preguntar a un dependent i em va dir que el de grans èxits, que va aparèixer ara fa un any, estava fora d'estoc i que si el volia, me'l demanava a la central. La meva resposta va ser que no sabia si tornaria al centre comercial abans de Nadal i que si pensaven igualment repostar els prestatges amb aquest grans èxits dels rockers del Vendrell, donat que és l'últim disc que han tret al mercat. La resposta va ser directa, nogensmenys trista: "si no el demana ningú, no el reposarem". És a dir, si no hi ha demanda, no ens preocuparem de generar-la (en el cas de la música en català, és clar). Amb la poca promoció en mitjans de comunicació públics i privats que hi ha de la música en català, a sobre els grans magatzems no es preocupen de potenciar els grups i cantants d'aquí, a no ser que hi hagi una demanda explícita; això sí, el primer disc d'Alejandro Sanz bé que no faltarà en llurs prestatgeries. Em produeix pena aquesta deixadesa social que ens porta indefectiblement a una espiral d'auto-odi que ens fa sentir inferiors als que vénen i venen perquè són de fora i tenen més seguidors fervorosos; potser hauríem d'aprendre de danesos o suecs, en aquesta i d'altres qüestions. Per cert, que el disc de La Marató amb versions en català de diversos clàssics del pop-rock ha esgotat les existències de 90000 unitats que es van posar a la venda diumenge passat amb diversos diaris, i aquest CD sí que s'haurà de reposar als quioscos. Qui diu que no hi ha demanda? O és que no la sabem generar prou bé? Volem fer-ho? Quina mandra...!

500 Matins

Avui celebrem 500 programes dels Matins a TV3. Són 2500 hores aproximadament de programes en directe cada matí, que es diu aviat. Són moltes hores de feina davant i darrere la càmera, molts minuts d'intensitat diversa, d'un programa que s'ha consolidat gràcies a la bona acceptació del públic i que ha esdevingut una referència informativa i de divulgació televisiva. Quant durarem en antena? No ho sé, però almenys tenim la satisfacció de fer un dels millors programes de la televisió internacional. M'autofelicito, doncs!

El saben aquel que diu...

Fa uns dies amb diversos companys de feina hem recuperat alguns acudits de l'Eugenio i hem viscut moments realment delirants, de riure amb llagrimeta, fins al punt que fins i tot en moments de tensió, comencem una frase amb un "el saben aquel que diu", i la cosa no esdevé tan tràgica. Mira que en són, de dolents, alguns dels acudits que explica, però aquella manera que té de transmetre'ls et fa trencar de riure. Veu greu, gairebé tremolosa, barrejant català i castellà (a l'estil dels del partidet Ciutadans, però amb gràcia) i sense immutar-se... Crec que és un dels artistes més definitoris de la nostra cultura humorística que, com sempre, en morir ningú no se n'ha recordat més d'ell. Reivindico la reedició de tots els discos d'acudits de l'Eugenio, tal i com es va fer amb en Capri. Seria un bon regal de Nadal i recuperaríem el somriure enmig de l'atac consumista que ens ha agafat a tots!

Tinc ganes de marxar

Avui és un dia inútil, perdut, poc eficaç. Com caram pot resultar positiu un dia de treball situat entre un aqüeducte festiu de campionat? I com encares un dia de feina venint d'un festiu i esperant que l'endemà es torni a fer festa? Ens hem tornat bojos, però malauradament ningú no s'atreveix a afrontar el tema per traslladar els festius al dilluns següent, i així tothom podria gaudir dels mateixos dies de descans, com fan en els països desenvolupats; malauradament, els privilegiats que defensen el seu estatus es mostrarien en contra de no poder fer pont, i, encara que la majoria de treballadors en patim les conseqüències, ells podran continuar fent pam i pipa des del sofà de llur segona residència.