El saben aquel que diu...

Fa uns dies amb diversos companys de feina hem recuperat alguns acudits de l'Eugenio i hem viscut moments realment delirants, de riure amb llagrimeta, fins al punt que fins i tot en moments de tensió, comencem una frase amb un "el saben aquel que diu", i la cosa no esdevé tan tràgica. Mira que en són, de dolents, alguns dels acudits que explica, però aquella manera que té de transmetre'ls et fa trencar de riure. Veu greu, gairebé tremolosa, barrejant català i castellà (a l'estil dels del partidet Ciutadans, però amb gràcia) i sense immutar-se... Crec que és un dels artistes més definitoris de la nostra cultura humorística que, com sempre, en morir ningú no se n'ha recordat més d'ell. Reivindico la reedició de tots els discos d'acudits de l'Eugenio, tal i com es va fer amb en Capri. Seria un bon regal de Nadal i recuperaríem el somriure enmig de l'atac consumista que ens ha agafat a tots!