Lax'n'Busto: el bon gust del que és essencial

Els amics de Lax'n'Busto acaben de treure una exquisidesa de disc: "Essencials & rareses", un recopilatori amb les seves cançons més clàssiques, a més d'algunes rareses. L'edició de luxe inclou un llibret amb les lletres i els dibuixos, pintures i fotos de Joan Mateu que li confereixen caràcter i potencialitat. He escrit moltes coses dels Lax (incloent aquell primer llibre de biografia "Lax'n'Busto. De Watt a Watt"), però avui vull retre'ls un homenatge sincer al meu bloc.

El grup ha sabut capejar males èpoques i modes adverses, han hagut d'esperar a la cua de moltes oportunitats malgrat omplir fins a la bandera desenes de concerts, han estat ignorats per una part de la premsa "cool" i han sotragat problemes per ressorgir amb força, inclòs el canvi de "front man" del Pemi Fortuny pel Salva Racero Alberch.

El seu estil sempre ha estat fidel al rock de traç autèntic, la combinació musical directa amb missatges desacomplexats configuren el seu llibre de família, i si la veu del Pemi era un tro de vitalitat, el Salva ha sabut impregnar el seu estil sense fissures i d'essència irrompible al grup, com ho demostra en aquest últim disc.

Així han passat els anys i els canvis no han desviat els Lax de la seva línia rockera incombustible i sense floritures. Les seves cançons perduren, la musicalitat enllurena i les lletres immortalitzen la seva manera d'entendre la vida. Ara que hi ha un embaf de mandolines i llaüts, que hi ha fervor per la cançó cervesera de l'estiu i que sovint es fa el nyeu-nyeu amb grupets de flamarada efímera, faríem bé a dedicar l'atenció a un grup de llarg recorregut que sap el que es fa i que ens posa la mel a la boca amb aquest disc nou: no el deixeu refredar!