Marc's brain: L'home del "b" de "p" i "o" "a"

dijous, d’abril 05, 2007

L'home del "b" de "p" i "o" "a"

Mentre tothom prepara aquests dies de festa de Setmana Santa per sortir de viatge o per recollir-se interiorment i autoflagel·lar-se en processons de caputxa, jo, que començo a tenir les neurones atrofiades, he tingut un moment de lucidesa i m'ha vingut al cap un d'aquells moments d'adolescència que recordo dels més feliços de la meva història personal. Està lligat a les vacances d'estiu i a la sort de poder-les compartir abastament amb el Dani, ja fos a Caldes de Montbui o a Vilassar de Mar. Era en aquest últim lloc on tots dos, poc avesats a fer esport d'elit ni a pentinar el gat sense cap altre interès específic, vam trobar una manera de divertir-nos amb la petanca. No, no hi jugàvem, no fos cas que ens herniessim, sinó que sèiem i ens dedicàvem a posar sobrenoms als participants d'aquelles gestes petanquils de tarda-vespre d'estiu. Aquesta modalitat de diversió va anar agafant volada, vam arribar a posar més de cent sobrenoms (alguns més volàtils que d'altres) i hi havia dies que no podíem estar-nos-hi gaire estona perquè l'esclat de riure ens hauria delatat. Recordo l'enginy adolescent que practicàvem en parlar de L'home del "b" de "p" i "o" "a" (L'home del barret de palla i orelles accentuades), el Niki Lauda (un home completament entregat al seu Seat Ronda, que muntava i desmuntava habitualment com si fos un mecano, i que portava llustrós com una patena), Miss Efecte (una senyora que destacava per les seves fintes amb les boles de petanca) o el Magnum Prim (semblança amb Tom Selleck, model esprimatxat). Moltes d'aquestes persones ja deuen ser mortes, però els hem d'agrair els bons moments que ens van fer passar conjuntament amb ells sense que ho sabessin. Com xalàvem, recoi!

5 Comments:

At 12:07 a. m., Anonymous Anònim said...

bONES, mARC.
Sóc el David, el germanísssim.
Heu de fer un viatge al Canadà,tu i en Daniel, o a Noruega, Irlanda, etc., i per comptes de petanca, fer una incursió en el món del CURLING, un esport una mica semblant, que té una gran gràcia: Hi jugues escombrant el gel !!!!
Collons, això d'escombrar sempre m'ha semblat feixuc, però veure aquests xiquets fer-ho amb tanta fal-lera m'ha trastocat els esquemes !!!
Per cert, si m'autoritzes, et linkaré el blog en el meu, Diarreamental, ja me'n diràs alguna cosa.
David V

 
At 6:36 p. m., Blogger yinyang mason said...

Doncs jo defenso la petanca com a alternativa nostra i mediterrània. El 'curling', almenys a Espanya, de moment és només un esport de 'pijos' que volen lluir-se a la pista de gel per fer veure que són els que estan més a la moda. A Canadà, però, arriben a omplir fins a 15.000 persones... I al Canadà no hi ha un PP que doni xifres.

 
At 1:29 p. m., Blogger Marc said...

Hola David! És clar que em pots linkar, això no cal ni que m'ho demanis. Gràcies pels comentaris!

 
At 10:58 p. m., Blogger set sota zero said...

JA, JA, JA!!!!! Que bo!, que bo!, Quines tardes més memorables!!! El millor era que havies de riure dissimulant i així encara ho passes millor. Jo crec que de tant veure'ns per allí ens van agafar carinyo i tot.
Un parell més per la posteritat: Manlobo (per la semblança a un home llop i a un ex-profe del Voramar anomenat Manolo, Sr. Ferrerons (semblava el del filiprim), que sempre cagava les prediccions: buena bolica!, buena bolica! Ai! pues no!
Cony, Marc, que bé que ens ho passavem!
Un record afectuós per tots els "petanqueros" i una abraçada molt forta per tu, Marc!

 
At 9:51 p. m., Blogger Marc said...

Ostres el Manlobo i el Sr. Ferrerons, dos clàssics més! Quins temps, aquells, sense internet ni play-stations!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home