L'home del "b" de "p" i "o" "a"

Mentre tothom prepara aquests dies de festa de Setmana Santa per sortir de viatge o per recollir-se interiorment i autoflagel·lar-se en processons de caputxa, jo, que començo a tenir les neurones atrofiades, he tingut un moment de lucidesa i m'ha vingut al cap un d'aquells moments d'adolescència que recordo dels més feliços de la meva història personal. Està lligat a les vacances d'estiu i a la sort de poder-les compartir abastament amb el Dani, ja fos a Caldes de Montbui o a Vilassar de Mar. Era en aquest últim lloc on tots dos, poc avesats a fer esport d'elit ni a pentinar el gat sense cap altre interès específic, vam trobar una manera de divertir-nos amb la petanca. No, no hi jugàvem, no fos cas que ens herniessim, sinó que sèiem i ens dedicàvem a posar sobrenoms als participants d'aquelles gestes petanquils de tarda-vespre d'estiu. Aquesta modalitat de diversió va anar agafant volada, vam arribar a posar més de cent sobrenoms (alguns més volàtils que d'altres) i hi havia dies que no podíem estar-nos-hi gaire estona perquè l'esclat de riure ens hauria delatat. Recordo l'enginy adolescent que practicàvem en parlar de L'home del "b" de "p" i "o" "a" (L'home del barret de palla i orelles accentuades), el Niki Lauda (un home completament entregat al seu Seat Ronda, que muntava i desmuntava habitualment com si fos un mecano, i que portava llustrós com una patena), Miss Efecte (una senyora que destacava per les seves fintes amb les boles de petanca) o el Magnum Prim (semblança amb Tom Selleck, model esprimatxat). Moltes d'aquestes persones ja deuen ser mortes, però els hem d'agrair els bons moments que ens van fer passar conjuntament amb ells sense que ho sabessin. Com xalàvem, recoi!