Marc's brain: Diplomàcia vergonyosa

dijous, de març 08, 2007

Diplomàcia vergonyosa

És vergonyós. Ahir i avui hem tractat un tema escruixidor al programa. Un nen peruà de 8 anys va arribar fa unes setmanes a l'Hospital Sant Joan de Déu mitjançant un programa d'ajuda per operar-se d'un càncer a la cama; un cop aquí, van veure que era massa tard i que el càncer havia fet metàstasi en òrgans vitals i que estava sentenciat. Li queden setmanes o potser dies de vida. Així doncs, primer van intentar que el nen viatgés de retorn al Perú, però cap companyia aèria se'n va voler fer càrrec, encara que l'acompanyés una infermera. La mare ha vingut, però el pare i la germana de 12 anys encara són al Perú. Per què? Simplement perquè les autoritats consulars espanyoles només accedeixen a estendre un visat al pare, però no a la nena. Addueixen que si vénen, potser es queden de manera il·legal aprofitant la llei de reagrupament familiar. El pare té un negoci que pot acreditar al Perú, els metges i directius de l'hospital català signen a favor d'ells, però les autoritats són inflexibles i no veuen necessari que la nena viatgi i encara gràcies que permeten que el pare vingui. Mentrestant, el nen demana veure la germaneta i el pare, cosa que potser no serà mai possible. Aquest cas, que sembla de culebrot per fer caure la llagrimeta, és absolutament real. Ni el consulat peruà a Barcelona, ni les gestions fetes pel programa no han servit de res. No puc deixar d'imaginar-me el típic cònsul espanyol greixós que es lleva a les 10 del matí i esmorza croissants calents, assegut al seu despatx ampul·lós i menystenint els ciutadans del país que l'acull amb la típica prepotència de l'imperialista decadent. Em pregunto si hi ha res a fer, si es pot denunciar que aquesta diplomàcia, per bé que legal, és un atemptat contra la dignitat humana, un crim contra la Humanitat. On és la solidaritat i comprensió que necessita aquesta gent, i més amb la seguretat que tornaran? Algú creu que aquesta família aprofitarà la mort d'un fill per quedar-se aquí? Quin fàstic que em fa tot plegat!

1 Comments:

At 3:50 p. m., Blogger Salvador Macip said...

Un cas realment sorprenent. I patètic. Perquè, posem el "pitjor" dels casos, imagina't que ve tota la família i es queda a Espanya per sempre. Tan greu seria? No crec que aquest exemple encoratgés a un munt d'immigrants il·legals a envair-nos usant el mateix "truc" (esperar que un fill tingui una malaltia impossible de tractar al seu país i resar per a què després sigui inoperable i terminal).

Mentrestant, tenim una llei que permet a tot immigrant il·legal que hagi posat peus al territori es pugui quedar pràcticament tant com vulgui. Això, per desgràcia, sí que està animant cada dia a una munió d'Africans a jugar-se la vida en pasteres de la forma més trista i denigrant possible, per no parlar del foment dels miserables que hi fan negoci. Aquesta situació inconcebible, i que és una de les arrels dels problemes d'immigració d'Espanya, no sembla que preocupi tant a les autoritats com un cas únic i especial que no tan sols és un clam a la compassió sinó que no representa cap "perill" real per a la integritat de l'Estat.

Es molt trist com funcionen les coses a veagdes...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home