Analfabetisme funcional

Jo mai he estat un llumenera dels aparells electrònics. Per no fer, no he jugat gairebé mai amb videojocs. Sóc el que en argot pseudocientífic se'n diu un "analfabet funcional". L'altre dia vaig comprar una impressora (normaleta, no de 3D) que necessitava després d'acomiadar-me amb honors de funeral d'estat de l'antiga que ja havia complert amb escreix més d'una dècada al meu servei. Descani en pau. Doncs bé, me'n vaig comprar una d'aquestes que van sense cables, que és "fàcil d'instal·lar" perquè "només" has de seguir les directrius que et marca una pàgina web a la qual has d'accedir des de l'ordinador. Pa sucat amb oli... o no.

Prometo que m'hi he posat, m'ho he mirat del dret i del revés, sé que la impressora és compatible amb el meu ordinador, m'he esforçat en comprendre-la i l'he mimada perquè m'imprimís ni que fos una ratlleta; però res de res, ni m'ha imprès res, ni se m'han facilitat les coses, ni he aconseguit que funcioni en cap moment. Només m'he guanyat un virus a l'ordinador.

Segur que la culpa és meva, que a escola no em van ensenyar res d'això i que a posteriori he preferit la música, per exemple, a esforçar-me a passar pantalles de videojocs, però el fet és que la impressora no va i les solucions del servei tècnic és que et busquis algú que te la sàpiga arrencar o desemborsar la conseqüent suma de calés perquè t'envïin algú. El fet és que ho tinc pelut, hauré de subornar algun dels meus amics "geeks" perquè vingui i, una vegada més, em faci sentir un inútil de les màquines.

Tot plegat m'ha fet arribar a una conclusió: la vida humana dels mortals estàndards no evoluciona tan ràpidament com la de les màquines, dominades per ments brillants que just quan acaben de treure una novetat tecnològica al mercat i ja n'estan ultimant els detalls de la seva seqüela (passa amb els mòbils, les tablets, etc). Realment ens calen tants avenços (en aquest àmbit) si amb menys ja faríem? Heu pensat mai si feu servir totes les possibilitats del vostre ordinador? És clar que, del cervell, tampoc no n'aprofitem gaires facetes... I, com acabo de palesar, uns ho fem menys que d'altres... En definitiva, un peix que es mossega la cua: volem i dolem. El debat de sobretaula" està servit.

Jo vull ser rei

Felip VI, nou rei d'Espanya, ja ha estat coronat amb la fastuositat cerimonial carca que caracteritza aquests esdeveniments. El seu discurs ha estat de manual dels anys seixanta: ha apel·lat a la concòrdia, la igualtat, el respecte...

De què ens serveix un rei? És una mena de cap de protocol d'un parc temàtic anomenat Espanya que pinta ben poc perquè els que realment remenen les cireres són els gamarusos del poder legislatiu massa lligat al judicial (com justament s'ha vist ara amb les presses per protegir l'anterior monarca de qualsevol possible demanda que li caigui, ja sigui per paternitats no declarades o per l'opacitat dels seus comptes corrents).

Les paraules poden sonar bé, però els fets són els que són i el futur, els agradi o no, l'escriurem nosaltres amb l'arma més potent: la democràcia popular.

Algunes reflexions sobre Can Vies

Jo, que ja n'he fet 40 i he participat en assemblees, protestes i manifestacions en contra de la guerra i d'altres injustícies socials, veig que hi ha patrons que es repeteixen, com passa ara amb el tema de Can Vies. Per això faig un decàleg de reflexions/qüestions sobre el que penso:

1: Alcalde Trias: calia, després de disset anys, no fer res per impedir que s'executés l'ordre judicial de desallotjament de Can Vies, quan està demostrat que era un lloc que estava en comunió amb el barri?

2: Amb els precedents i l'experiència (des del desallotjament del cine Princesa als aldarulls dels antisistema d'altres vegades, se sap que hi ha un moviment destinat a apuntar-se a la gresca violenta sempre que hi ha protestes), no es podia preveure què passaria?

3: Dit això, com és que els suposadament portaveus (recordem que són assemblearis) de Can Vies no accepten cap tipus de negociació? No seria titllat de sectari i reaccionari, si això vingués del "poder establert"?

4: Si algú dels que aquest cap de setmana ajuda a reconstruir l'espai pren mal perquè li cau un sostre en mal estat a sobre, qui en serà responsable?

5: Si a mi em desnonen (no d'un local okupat, sinó del pis que no he pogut mantenir) i m'encadeno a casa, els mossos deixaran que em quedi a reconstruir la porta que han esbotzat o actuaran per fer-me fora?

6: Per què un cop presa la decisió d'enderrocar el local (justa o no), no es procedeix a executar el que diu la sagrada llei, i menys quan els suposats portaveus diuen que no hi ha res a negociar?

7: Segurament està molt bé el que feien a Can Vies, però allà hi ha d'anar una zona verda. Si, tal com diuen d'alcaldia, els fan un local nou, per què hi ha resistència a deixar que es millori una àrea malmesa de la ciutat?

8: Qui hi ha al darrere de les accions violentes de guerrilla d'alguns dels manifestants? Sí, alguns integrants del moviment més radical van ser detinguts per agredir ultres espanyolistes el passat 12-O, però hi ha detinguts que segurament no saben ni per què cremaven contenidors, ni què nassos era Can Vies. Igualment, cal que els mossos atonyinin tots els que s'hi apropaven o passaven per la zona? No hi ha un "procés de selecció" dels violents, segons els seus protocols?

9: On sou, ERC i ICV, i què fas CUP, que et deixes entabanar per la borratxera assembleària dels qui només condemnen una part de la violència i en justifiquen l'altra? Algú escolta realment a tots els veïns?

10: Qui pagarà les destrosses dels locals i el mobiliari urbà? I, a qui beneficia el clima de tensió en un moment social, polític i econòmic com el que vivim? ¿És cert, com apunten algunes veus, que al darrere hi ha la maquinària del clavegueram de l'Estat per desprestigiar la "inacció acció de la política catalana"?

Poso aquests interrogants sobre la taula. Tinc la meva opinió però me la guardo perquè no veig clares ni unes postures ni les altres. Només penso fermament una cosa: la violència és intolerable en cap acció que no sigui la legítima defensa. I cal arribar fins al fons d'aquest esclat per aclarir-ne responsabilitats d'una banda i de l'altra perquè la Justícia faci el que ha de fer en un tan proclamat "estat de dret": mantenir les garanties de la llibertat dins una pluralitat democràtica.