TV3 és més que una televisió

La tempesta comença a descarregar sobre TV3. L'anunci del pla de viabilitat per part de l'empresa ha desencadenat l'allau previst de reaccions diverses per part dels que hi treballem. M'aparto ara dels motius estrictament interns, que m'afecten com el que més, i vull deixar aquí una reflexió personal per esvair també algun tòpic interessat.

Què és i què representa TV3? A tall de resum, podem dir que és la televisió pública i nacional del país, oberta i pagada majoritàriament amb els impostos de tothom i, en part, amb els ingressos publicitaris. Crec que no erro si dic que TV3 és més que una televisió, com el Barça és més que un club, i és evident el perquè: competim en un món complicat en què hi ha una oferta televisiva inacabable, la gran majoria en castellà. La qualitat és el nostre segell a l'hora de treballar, i en dono fe. Som líders d'audiència a Catalunya malgrat les envestides de tot tipus que rebem. I hi ha un component sentimental de lligam de país.

El tòpic del treballador que aguanta parets ja és massa tronat. És evident que hi ha d'haver una reestructuració en la forma i manera d'entendre la nostra feina, però la qualitat no es pot mantenir si les retallades tallen l'os que ja es tocava amb els últims pressupostos minsos. Pagar menys de 300 milions d'euros per a una televisió pública pot semblar una barbaritat, i més si fem cas a la demagògia clàssica que aflora en frases de l'estil "tanquen quiròfans i no retallen en mitjans de comunicació públics". TV3 (i els altres canals adjacents) costen a l'any l'equivalent aproximat a una setmana de sanitat pública o d'ensenyament públic; algú em negarà que La Teva no exerceix un paper essencial en l'educació del nostre país, en el foment de l'esperit crític i d'opinions contraposades, o en la difusió de les tradicions i en la promoció del català?

Certament hi ha qui em contestarà que no veu TV3 i que per això no l’ha de pagar; jo també podria dir que no veig (gaire) TVE i la pago, i crec que hi ha de ser. L'opció d’una tele pública al servei de tothom sempre hi ha de ser. Massa sovint qui critica TV3 és qui no la sintonitza mai. Massa sovint hi ha ires injustificades contra els professionals que treballem diàriament i que ens creiem la feina com qui més. Hi deixem la pell, us ho asseguro, i l'audiència ens la guanyem minut a minut. Retallar encara més el pressupost de la tele pública catalana en un moment en què, per exemple, la publicitat ha caigut estrepitosament (entre d'altres coses perquè molts grups privats ofereixen pel mateix preu packs d'anuncis que s'emeten per les múltiples opcions de canals i canalets que aquests grups que tenen escampats per la TDT) és condemnar TV3 a un futur més negre del que ja tenim. També vull recordar que els treballadors de TVC ja ens vam retallar el sou abans que els altres treballadors públics i funcionaris en general haguessin de patir aquesta mesura.

Així doncs, hem de fer més retallades a TV3? Volem una televisió pública forta o de pandereta? Volem un país amb uns mitjans de comunicació públics de qualitat o volem tenir una televisió autonòmica més? Estem caminant per la corda fluixa, no deixem que aquesta corda trontolli encara més perquè podem acabar ensorrant un model televisiu genuí dels més consolidats que hi ha a Europa.