Alicia Giménez Bartlett, olé tu!

Mentre ens empassem agradables notícies sobre sobres i presumptes corrupcions en general, hi ha brots verds en la informació. Un d'aquests és que, en el marc de la BCN Negra, dimarts surt a la venda "Nadie quiere saber", la nova novel•la de l'Alicia Giménez Bartlett, que per a mi sempre serà una excelsa exprofessora de literatura espanyola i d'anglès.

Recordo a les seves classes com fluïa una manera diferent d'ensenyar (com quan vam fer un mural amb els moments àlgids i baixos de "Romeu i Julieta" que vam penjar a l'entrada de l'escola), sempre tenint present que el primer que deia en començar el curs era que "odiava" els adolescents. Es feia escoltar i, per defecte, estimar.

Gràcies a ella he après a fons la llengua anglesa i he tingut molt clar que l'amor a la cultura no té fronteres, ni lingüístiques ni temàtiques. Ella sempre deia que, quan pogués, deixaria la docència per dedicar-se al que realment li apassionava: escriure. I així ho va fer. De l'assaig va passar a la novel•la, de temàtica irònico-escabrosa, fins i tot va publicar un llibre hilarant amb personatges ficticis que duien noms d'alumnes seus. Posteriorment, amb la inspectora Petra Delicado ha aconseguit situar-se entre els grans de la novel•la negra, Ana Belén i Santiago Segura van encarnar aquests personatges en una sèrie televisiva, ha guanyat el Premi Nadal i, des de fa uns anys, triomfa com la Coca-Cola a Itàlia.

D'aquest nou llibre que encara no tenim entre mans, ja n'ha venut 100.000 exemplars al país de la bota (recordo fa un temps que em va dir que, a Itàlia, havia superat les vendes del llibre del Papa Joan Pau II, tot un mèrit!). En fi, recomano que, si no la coneixeu, exploreu els llibres de la Giménez Bartlett: ironia fina d'estil britànic, porosa en temàtica, sòlida en contingut i xavacana quan cal remarcar una hispanitat fora d'òrbita. Deixeu-vos d'escriptores sueques i descobriu una de les grans plomes "negres" que tenim a casa. No us en penedireu.