José Luis López Vázquez: dues perles

Sabia fer riure i em va fer plorar a "Mi querida señorita". Quan el vaig conèixer em van obligar a imitar-lo en una de les seves istriòniques pel·lícules de "destape", i l'home va somriure, suposo que per compromís... jo em vaig sentir ridícul però em va signar un autògraf amb la frase: "a mi gran imitador". Ben mirat, és una mica com si hagués estat de la família. Llei de vida, se n'ha anat, però el seguiré imitant i admirant. Espero que allà on sigui no m'ho tingui massa en compte. Fins sempre, José Luis!!!