Perfil d'Alícia Giménez Bartlett

Publicat a la revista Celobert del mes de març (per llegir-lo bé cliqueu sobre la imatge).

Un rosegó de pa

La meva àvia, la Ramoneta, acompanyava qualsevol àpat amb una llesca de pa. Si en sobrava, ho embolicava amb un tovalló de paper s'ho guardava. De vegades, la meva mare li trobava aquests rosegons de pa a les butxaques de la bata i, quan li preguntava per què ho feia, la resposta era sempre la mateixa: "per si a mitja tarda tinc gana". La meva àvia havia passat gana durant la guerra i la postguerra; no concebia que si a mitja tarda tenia un budell buit, podia atacar el pot de les galetes... per què? Tenia un pa a la butxaca que no es podia tirar. Paral·lelament, avui l'Iu Forn escriu al diari 'Avui' que, en una cua de supermercat, un home li va dir educadament a la caixera que cridés Seguretat perquè no podia pagar-li el menjar que duia al carro per als seus fills; estava a l'atur sense subsidi i en una espiral de desesperació. Finalment, es veu que entre els clients que feien cua i la mateixa caixera li van poder pagar el que s'enduia. Tot plegat em fa pensar que la veritable crisi és la de qui passa gana i no té res per donar als seus fills. En el seu moment no donava importància a l'acció de la Ramoneta i ella em deia: "Déu no vulgui que hagis de passar gana". Coses dels avis, pensava, però avui hi he reflexionat i he tingut por. Por que algun dia, en aquest país, ens falti aquell rosegó de pa que llençàvem amb despreci a les escombraries.