Bandera esquinçada

A Cadis intentaven hissar una megabandera espanyola descomunal, a l'estil de la de la Plaza Colón de Madrid però no tan immensa, per commemorar el 196è aniversari de La Pepa. I va i se'ls l'esquinça en l'intent, perquè amb la pluja no van calcular que la tela pesava el doble. Una vegada més, crec que vivim en un país "cutre" de patetisme constitucional. I després diuen dels nacionalismes perifèrics...

Tots som uns manipuladors

És curiós com la popularització de l’accés a internet ens ha convertit a tots en uns manipuladors nats. Ja en vaig fer referència en un article, on denunciava que els que ens demanen rigor als periodistes sovint confonen opinions amb informacions, i tot el que ells pensen ha de ser veritat encara que hi hagi evidències que demostren el contrari.
Ara acabo de viure’n l’exemple evident en el cas la candidatura a Català de l’Any de Raúl Tamudo. Ahir el Cuní va entrevistar un altre dels candidats, Pasqual Maragall, i va dir que la candidatura de Tamudo havia aixecat polèmica perquè hi ha sectors que no veuen bé que algú que no parli català pugui ser català de l’any (permeteu-me que, en aquest cas, no doni la meva opinió). Era una simple constatació, en cap moment es va emetre una opinió, al contrari, es va argumentar que aquest no ha de ser motiu de rebuig al candidat. Doncs bé, a partir d’aquestes paraules ha començat un bombardeig de trucades i correus electrònics, molts dels quals eren “copiar-enganxar” del text original de la nota de premsa de les penyes blanc-i-blaves, en què es demanava la rectificació del Cuní i, en alguns casos, s’insultava TV3 –la majoria sense haver vist la seqüencia del fet-.
El vídeo, que podeu veure al link d’e-notícies (http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/josep-cun%ed--2241.html), és prou clar, però tot i així els pericos més obsessionats continuen pensant que, malgrat l’evidència que no es va menystenir ningú, cal una rectificació. Fins i tot, en una web perica han publicat un e-mail de resposta que jo he donat privadament a un dels correus esmentats, òbviament sense el meu permís.
Tot això em fa pensar que hi ha persones que necessiten moltes til•les, que quan els toquen la fibra sensible no es preocupen de contrastar res i donen per fet que s’ha dit el que no s’ha dit, i fins i tot no ho volen veure tenint-ho davant dels nassos, no saben ni volen escoltar.
Em sap greu pels familiars i amics pericos que tinc, però és vergonyós que es vulgui inflar una polèmica a costa de dir les mentides que el receptor vol escoltar (en aquest cas, que tots som antipericos i culés exarcerbats). I això, que passa cada dia a mitjans com la COPE, també passa en determinats àmbits internàutics que esdevenen sectaris amb cua de palla. La llibertat comporta aquestes coses però, com que no tothom ha tingut la sort de tenir estudis o a la possibilitat de fer anàlisi crítica de les situacions, crec que l’única resposta possible és que s’informin millor... qui vulgui, és clar!

Teràpia de riure

Heus aquí un dels èxits catalans del Youtube: el vídeo d'una àvia que es tronxa de riure en veure's deformada a partir d'una webcam. Un riure encomanadís i terapèutic que va bé per fer front als problemes!

Tornar a néixer

És fascinant com la perícia d'una copilot va poder salvar la vida de tots els passatgers d'aquest vol de la Lufthansa, en un aterratge complicat a Hamburg pels vents huracanats que hi havia. Tots van tornar a néixer.

El que el ciutadà vol

Una vegada més, uns debats més (el de TV3 divenres passat i els cara a cares de ZP i Rajoy) en unes eleccions més. Res de nou, tot antic i retòrica coneguda i sabuda per part dels polítics. Ara, tots corren a fer aflorar l'essència de la seva ideologia aparcada durant els anys que no han hagut de vendre el producte. El més graciós de tot plegat és que tots, absoluament tots, saben "allò que el ciutadà vol", però cap, absolutament cap partit, assumeix que, quan ha tingut o té responsabilitat de govern, s'ha oblidat d'allò que el ciutadà vol. A veure què voldrà (o no) el ciutadà diumenge vinent!