En un poble d'Itàlia han substituït els camions de recollida d'escombraries per burros. És més ecològic, no contamina, accedeixen a carrers més estrets i estalvien temps. Per què no traslladem la iniciativa aquí i ens assegurem el futur del nostrat "burro català"?
2 Comments:
Ets enorme, Marc! A la cavalcada de reis d'aquí de Jaén van treure burros i animals de granja i per la tele vaig fer una reivindicació del burro autòcton "de pura raza española". Ja sé que et mal a les oídes, però la reivindicació és aquesta.
Lunaro! No em fa cap mal a les oïdes, però el burro de Jaén és diferent al català, t'agradi o no. El guarà català és una raça autòctona que sembla que ja existia en l'antiguitat clàssica; llegeix la informació que he extret de la pàgina web: 'http://www.fuives.com': "El guarà català té unes peculiaritats somàtiques que el distingeixen clarament de la resta. Tota la seva estampa queda emmarcada per les orelles, molt llargues i ben muntades; la seva longitud pot arribar a ser de 42 centímetres. Gràcies a les potents insercions musculars, es mantenen tibants i mòbils. Així doncs, no podem veure mai un ruc amb les orelles pansides, encara que ja tingui unes quantes dècades a l'esquena. Els ulls són grans, vius, bondadosos, plens de noblesa, per altre banda el morro d'aquesta raça acostuma a tenir una forma descendent. El negre és la coloració única d'aquests ases. Influeix, però, en les tonalitats varies circumstàncies, l'època de l'any i sobretot les estones que l'animal està prenent el sol, a més, si estan ben alimentats sempre tenen el pèl lluent. A la zona de les aixelles, sota el ventre, pit anterior, part interna de les anques i el voltant dels ulls i el morro, el pelatge és d'un blanc-platejat". Salut!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home