Adéu, Lluís Maria Xirinacs

Vaig conèixer personalment Xirinacs quan protestava davant de la Generalitat per demanar la independència del país el 2000; no era la primera vaga de fam ni protesta que havia fet per reclamar un dret fonamental dels pobles. Era una persona tranquil·la, pausada, que meditava les paraules que deia i, sobretot, era molt accessible: si t’hi atansaves a parlar mai no et negava la conversa. Ara que se n’ha anat de la mateixa manera que va viure, tranquil·lament, hi ha divergència d’opinions sobre la seva figura. Que digués el que va dir sobre ETA –paraules que s’han de contextualitzar en un moment de tensió màxima- no ha de treure que hagi tingut una trajectòria coherent i ferma en la defensa dels drets nacionals de Catalunya, i cal recordar que les seves protestes sempre han estat pacífiques. Sap greu veure com la “brunete mediàtica” insulta i escup la figura de Xirinacs sense vergonya, senyal que el franquisme encara viu en la ment de molts. Descansi en pau el que ha estat un dels nostres patriotes més estimats.