"Pollo" amb els Mossos

A veure si ens entenem... Els Mossos d'Esquadra són un cos policial català al servei de la ciutadania i comandada per la Generalitat de Catalunya; han de complir la llei, de moment seguint varems catalans i espanyols, i han d'actuar conforme la "legalitat constitucional". El màxim dirigent d'Interior, Joan Saura, alternatiu-verd-esquerranós, està empipat perquè en el programa dels Matins a TV3 li hem tret drapets bruts al sol: la detenció de Núria Pòrtulas és una pedra a la sabata d'en Saura i dels iniciativers. Ho sento perquè és una formació amb a qual hi connecto força, però no entenc que actuïn de la mateixa manera que ho faria el PP en un cas similar. M'explico: ahir en l'entrevista del Cuní amb en Saura, aquest últim es va posar molt nerviós perquè li vam dir que hi havia sectors del seu partit molestos amb com s'havia dut el tema de la detenció de la jove anarquista. Ell ho va negar i va exigir noms (al pur estil aznarià: "vostè no pot dir això sense dir noms i cognoms, és una acusació molt greu", li va espetar a en Cuní). Bé, si aneu a internet, veureu que hi ha fòrums i adhesions al cas Pòrtulas que provenen de sectors d'ICV-EUiA; és més, hi ha noms i cognoms de la formació que no estan d'acord en com s'ha dut el tema. No vull entrar en la judicació del cas, sinó simplement en el fet que, un cos policial com és el català, no pot posar en mans de l'Audiència Nacional uns documents en què hi havia plànols detallats d'edificis públics (recordem que la jove anarquista tenia un càrrec públic i mantenia relacions amb un suposat malfactor anarquista de la Itàlia de Berlusconi), i, és clar, tal i com estan les coses, potser hi volia fúmer un petard. Home, per favor, abans d'escagarrinar-se i posar el cas en mans dels fatxendes judiciaris espanyolistes, investiguem una mica, no? (Ara em ve al cap el cas de l'Èric, el Fènix de Lloret de Mar). Bé, la qüestió és que a l'únic periodista que s'ha atrevit a posar-li aquesta contradicció en cara, com és en Cuní, se l'ha titllat de sectari i anti-mossos. No ho sé, jutgeu vosaltres mateixos, però crec que queden clars els riscos de voler demanar comptes als polítics per les seves actuacions i gestions, siguin del color que siguin! I, personalment, encara no veig clar el cas Pòrtulas (com tampoc el de l'Èric citat abans o el dels indepenentistes detinguts pel Garzón el 1992 amb l'excusa que "no havien de molestar", oi Samaranch?). Ja em direu el què.