La intolerància de Plataforma x Catalunya als Matins

Ahir van venir al programa tres votants de Plataforma x Catalunya. Volíem saber a requeriment de Pilar Rahola, per què hi ha gent que s'ha sentit atreta per aquest partit polític xenòfob. Eren tres personatges: un jove de 18 anys que segurament freqüentava la llibreria Europa, i un matrimoni que després hem sabut que ell, d'una banda, era franquista declarat (com l'Anglada) i ella, xilena, de la ultradreta pinochetista més recalcitrant. El fet és que el debat va anar creixent, sobretot a partir que els vam treure unes imatges del passat d’Anglada en què participava en un homenatge franquista al Valle de los Caídos, i un fragment d’un programa de Canal 9 en què, amb càmera oculta, havien enregistrat unes declaracions de l’Anglada dient que no podia parlar clar per oportunitat política, tot i que duia el franquisme al cor. Els tres votants (més aviat militants adoctrinats, tot i que ho van negar en tot moment) van saltar i fins i tot desqualificar i insultar la Pilar Rahola, sobretot la xilena en qüestió. Quan Josep Cuní va voler posar ordre, no hi va haver manera, no feia cas de cap indicació i seguia lladrant invectives pro-nazis (per matisar, he de dir que aquesta dona va portar dues paperetes de les candidatures d’ERC i de les CUP de Vic que havien comès el sacrilegi d’incorporar-hi immigrants magribins. I ella, immigrant xilena, se sentia ofesa només per això, perquè segurament al seu parer aquests magribins són d'una raça inferior). El cas és que quan la situació va ser límit, Josep Cuní va etzibar un cop a la taula per fer callar el personatge. Ella, evidentment, es va sentir ofesa i agredida, i es va atrevir a dir que allò era un exemple de violència i mala educació (recordem les tàctiques feixistes que es basen en dur la situació al màxim per poder dir que imposes el teu criteri). El Cuní va respondre que aquell programa era responsabilitat seva i quan deia prou és que s’havia d’acabar, i que precisament ells que reclamen autoritat ho haurien d’entendre. Després el presentador va demanar disculpes, tant a la xilena fatxa com a l’audiència, i això va provocar una allau de trucades de suport al Cuní i de rebuig a les maneres dels convidats. Aquest exemple posa de manifest quin és l’ideari real d’un partit com PxC que, aprofitant el desgast i cansament polític de la ciutadania i fent demagògia oportunista amb la immigració (només magribina, és clar), arriba a tenir representació a alguns ajuntaments catalans. La democràcia és imperfecta, perquè respecta els que no la respecten. Però el cas d’ahir reflecteix una realitat preocupant, i és que, juntament amb l’abstenció, hi ha un gruix de votants que prefereixen donar el seu vot a grupuscles polítics xenòfobs (PxC) i aparentment antipolítics tradicionals (C’s) a participar de la crítica i construcció política amb coherència i responsabilitat. És més fàcil anar de picnic i criticar els moros que intentar immiscir-se en una tasca social i votar havent reflexionat per què un partit o un altre. El sistema permet aquesta perversitat moral. Aquí podeu visionar el fragment del que va succeir:

http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/josep-cun%ed-725.html