Els Pets fan teatre

Hi ha moments que et ve de gust que et mimin, que t'acaronin l'ànima, que et toquin la fibra sensible per deixar enrere el brogit diari, ni que sigui per un instant. Aquesta sensació la vaig aconseguir ahir a la nit a l'Auditori Enric Granados de Lleida amb l'espectacle "Els Pets fan teatre". Van ser gairebé dues hores de retalls musicals que desprenien vibracions diverses, des dels records vívids de moments passats, a la intensitat de pensaments i sensacions del present. Un muntatge exultant, amb un Gavaldà esplèndid que tan aviat se'n fumia d'ell mateix com ens mostrava la seva cara més romàntica, i un grup perfectament conjuntat, amb l'acomboiament d'uns músics extraordinaris i una atmosfera rica en detalls creada a consciència per a l'ocasió. La selecció musical està tan ben travada que fa saltar les emocions a flor de pell a cada nota, i malgrat que el terreny natural d'Els Pets no són els escenaris teatrals ni els auditoris de seient, en aquest cas han demostrat una vegada més que el més important no és l'espai sinó saber crear la connexió necessària amb el públic. Paga la pena veure aquests concerts per adonar-te que hi ha artistes que ho donen tot per fer-te feliç, i això no té preu.

"Clickair", la "xapusa" d'Ibèria

Aquest cap de setmana passat hem estat a Suïssa: fantàstic, aire pur, gent civilitzada, paisatges incomparables, fred agradable i menjar contundent. Tot ha anat bé excepte el transport, que depenia d'una empresa espanyola, com no. Es tracta de Clickair, la filial barata d'Ibèria. A l'anada vam patir un retard de 3 hores i a sobre ens van encabir en un vol de Bravo Airlines: la coneixeu? Jo tampoc no en sabia res, però ens van dir (sense que ningú ens n'informés, sinó mitjançant trucades personals) que es tracta d'una línia "low cost" d'Air Congo i altres inversors espanyols. Vam començar bé. Però el pitjor va ser diumenge: havíem de tornar a les 19:45h i en fer el check-in ja ens van advertir que l'avió patia un retard de com a mínim dues hores. Després que ens informarien més tard, i així fins a quarts d'onze de la nit. Vaig trucar a AENA i em van dir que el nostre avió no havia sortit de Barcelona i que estava previst per les deu de la nit. El personal d'Ibèria/Clickair a Suïssa va fumre el camp de seguida i van deixar al taulell unes fotocòpies amb un telèfon de l'ínclita companyia, però com que era diumenge, no hi havia operadors per atendre'ns. Sort n'hi va haver d'una hostessa de terra de Swiss Port (l'equivalent a Aena) que es va estar amb nosaltres fins que va aconseguir parlar amb algú de l'aeroport del Prat que li va confirmar que no hi hauria avió. Al final no hi va haver vol, vam haver d'anar a un hotel i vam volar l'endemà. Jo vaig arribar e la feina a mig matí, però encara és hora que algú em doni explicions de per què van anul·lar un vol sense informar els passatgers. Ja ho veieu, Ibèria/Clickair, els de sempre, reflex d'una manera de fer les coses a Espanya.